Accessoris

set 14 2010

Segones impressions: Magic Trackpad

Quan vaig adquirir el Magic Trackpad em vaig comprometre a escriure’n un article. Però tot just instal·lat i començat a provar, em va semblar que calia dedicar una mica de temps a fer-lo servir abans de parlar-ne, perquè la manera de treballar-hi és prou nova respecte del ratolí.

L’aparell és un trackpad semblant al que incorporen els portàtils per fer anar el cursor del ratolí, però amb una superfície un 80% superior. Presenta un perfil que encaixa perfectament al costat del teclat, tant a un costat com a l’altre. Curiosament, posats de costat en sobresurt per baix un mil·límetre, aproximadament; no és gaire, però sobta que no s’hagi tingut cura d’aquest detallet estètic.

A la part superior, seguint el model dels teclats Bluetooth d’Apple, incorpora un cilindre en què encaixen les dues piles AA que alimenten l’aparell. La connexió amb el Mac és molt senzilla, i n’hi ha prou d’anar al menú del Bluetooth i seleccionar la connexió a Apple Wireless Trackpad. Convé, abans i després de connectar-lo, mirar si hi ha actualitzacions del sistema, per tenir garantit l’ús dels controladors actualitzats.

Posat de panxa enlaire, el Magic Trackpad compta amb el que semblen dos topalls de goma a la part inferior, que en realitat són botons: quan es fa pressió amb el trackpad en posició normal sobre una de les cantonades inferiors, s’activa un d’aquests botons. Ambdós botons són mecànics i transmeten clarament a la mà la sensació de «clic», i es pot configurar a les preferències del sistema quin dels dos botons ha d’actuar com a clic secundari . A la mateixa finestra de preferències podrem configurar accions tàctils per a fins quatre dits. Convé destacar que, a diferència del Magic Mouse, les maniobres amb més de dos dits resulten fiables i fàcils de dur a terme.

Un cop descrit el dispositiu, val a dir que el punt més interessant és entrar a valorar-ne el seu ús quotidià. La meva experiència ha estat que convé «desaprendre» l’ús del ratolí per gaudir de l’avantatge que pot aportar el trackpad. Tot i que el ratolí em sembla més antinatural, fa molts anys que el fem anar i n’hem automatitzat l’ús; en canvi el trackad té un comportament diferenciat que va a la contra d’alguns hàbits adquirits. En primer lloc, el trackpad sempre és al mateix lloc; rarament cal apartar la vista de la pantalla per situar-hi la mà al damunt i fer-lo anar. Per contra, des del moment que la mà hi entra en contacte el trackpad comença a reaccionar. Així, per exemple, un copet de dit per qualsevol motiu serà interpretat immediatament com un clic, de manera que cal entrar-hi en contacte fent lliscar el dit pel damunt. Aquestes petites diferències, com que afecten els automatismes adquirits, fan molta nosa sobretot al principi. Però crec que val la pena l’esforç perquè un cop habituat a l’aparell els moviments són més suaus que amb el ratolí, i el fet de treballar a mà alçada permet moviments més subtils. I, per descomptat, res a veure amb l’intent híbrid del Magic Mouse, que a mi sempre m’ha produït la impressió de ser una bona idea sense acabar de resoldre; amb el Magic Trackpad l’experiència tàctil és molt superior.

Per a l’ús al Finder, amb aplicacions de propòsit general, d’ofimàtica, etc., el Magic Trackpad em sembla molt adequat. Potser per a aplicacions de disseny, de dibuix, de retoc fotogràfic, el canvi pot resultar més difícil. En qualsevol cas, convé tenir present que el Magic Trackpad i el ratolí són perfectament compatibles. Una opció que no he arribat a provar encara però que pot tenir el seu encant seria mantenir el ratolí i acostumar-se a emprar el trackpad amb l’altra mà. Si algú s’anima a provar-ho, que no se n’estigui de compartir-ho!

Escrit per amadeubrugues • Accessoris, Apple • 3 • Etiquetes: Magic Trackpad