djay té una interfície molt cuidada, i a més ha estat guanyadora dels premis de disseny d’Apple. Així a primer cop d’ull podem identificar diferents elements: a la part central els plats amb el botó per carregar els temes, el fader per ajustar els BPM i botó per sincronitzar, i el botó per mostrar la finestra dels equalitzadors, loops i CUEs. A la part inferior, tenim el botó PLAY/PAUSE, CUE, el crossfader i el botó Automix. Finalment a la part superior tenim els faders de volum amb LEDs, el visor de la waveform, botó per gravar les nostres sessions i menú d’ajustaments. Vista la interfície, passem al funcionament. L’aplicació agafa la música directament de la nostra llibreria, podent buscar ràpidament entre llistes de reproducció. Té dos modes: el reduït, una petita finestra on pots buscar per artista, àlbum… i el de pantalla complerta, que omple la pantalla amb els nostres temes, té buscador integrat i a més et mostra els BPM. Quan hagis seleccionat el tema, el carrega al plat i comença a analitzar-lo.

A partir d’aquí ja podeu suposar: podem començar amb la sessió mesclant temes. Això sí, si estem en una festa i ens volem despreocupar de la música, podem engegar el mode Automix. Només cal seleccionar la llista de reproducció, i com seran les transicions (l’estil, la duració, sincronitzar…) i llest, no cal fer res més. La veritat és que falta acabar de polir l’Automix, perquè les transicions no són perfectes, així que segurament si vas a una festa amb aquest mode quedaràs malament si els temes no estan ben analitzats. Una altra de les característiques més interessants és la possibilitat de enregistrar una sessió. Posteriorment pots exportar la gravació a través d’iTunes, a la secció compartir arxius.

I ara que parlàvem de sincronització, djay analitza cada tema per detectar els BPM i on es troben exactament, per posteriorment sincronitzar dos temes. I a més, amb l’iPad 2 i gràcies a l’A5, aquest algoritme s’ha tornat més exacte, encara que tarda una mica més de temps a analitzar. Després d’analitzar podem veure la waveform complerta del tema, tot i que només podem fer zoom quan es fa un loop o movem el disc amb el dit. Jo afegiria un ajustament per poder escollir el nivell de zoom, a l’hora de sincronitzar manualment, per exemple, és més còmode.

Inclou tres faders per equalitzar greus mitjos i aguts. Tres modes de loops: automàtic, manual i rebots. L’automàtic a vegades no és molt precís, però si tens bona oïda amb el manual pots obtenir uns bons resultats. També podem marcar 3 punts CUE indicats amb colors sobre el disc i sobre la waveform. A més djay s’aprofita de les característiques d’iOS 4. Podem reproduir en streaming la sessió a un dispositiu amb AirPlay (un AppleTV o un Airport Express per exemple). Porta la multitasca incorporada: podem sortir de l’aplicació que la música seguirà sonant, això si, si comences a fer servir aplicacions amb gran càrrega de memòria et podries quedar sense. A més, amb l’iPad 2 podem bloquejar el to del tema perquè al canviar de BPM no canviï de to. I sí, podem fer pre-cueing o preescolta. Amb un separador estèreo (un accessori que separa el dreta i l’esquerra so estèreo i converteix en mono) podrem fer-la. És una manera de simular dos canals. Tot i que ja s’han començat a fer targetes de so de més d’un canal per l’iPad. La gràcia d’aquest mètode és poder fer la prescolta però perdem l’estèreo. Jo ja tinc encarregat el meu, falta que arribi per provar-ho. Ja us ho explicaré!

Justament ara he vist a la pàgina web que Griffin els hi proporciona un cable de 19.99 $, i un nou accessori que encara no està a la venda, de la marca Numark, conegut fabricant de hardware per DJs: una taula per mesclar directament sobre l’iPad; doneu-hi un cop d’ull.

Crec que és una bona aplicació, però que encara li queda camí per arribar a ser igual que una aplicació d’escriptori com per exemple Traktor. El següent pas natural i necessàri hauria de ser la inclusió d’efectes i/o un mòdul de samplers. Un pas més enllà podria ser el reconeixament de hardware per DJ amb MIDI via l’USB del càmera kit, això donaria una versatilitat increïble a l’aparell.

djay també està disponible per iPhone (no és universal) i per Mac.

Link a iTunes

Per participar al sorteig de la llicència de djay per iPad heu de tuitejar amb el hashtag #BdACdjay i seguir-nos. Clicant al mateix TweetButton tuitejareu el missatge directament!

Aquests últims dies han estat carregats de notícies sobre el tema, i em sembla mirar tota aquesta informació des de una basant d’usuari Apple i de dispositius iOS…

Però anem a pams, penso que actualment hi ha varis serveis que ens permeten escoltar la música utilitzant el núvol (és a dir la xarxa) i m’agradaria parlar de les més importants ara mateix…

Spotify

Penso que Spotify és un dels primers serveis comercials “legals” que ens van permetre escoltar música a través d’internet.

El model de negoci de Spotify és clar, mitjançant una quota mensual ens permet accedir a tota la seva llibreria de música sempre que volguem i des d’on vulguem, mitjançant les seves aplicacions mòbils per iOS, Android i alguna altra plataforma.

Però no acaba aquí, van veure que no poden tenir tota la música, per tant van afegir una nova opció, barrejar la música de la seva llibreria online, amb la nostra llibreria offline, permetent-nos afegir cançons i sincronitzant els nostres dispositius mòbils amb un Spotify d’escriptori mitjançant la wi-fi.

El seu últim moviment ha sigut fer una actualització de tot el sistema tant d’escriptori, com dels dispositius mòbils, per tal de que convertim Spotify amb el nostre gestor de música local, ens permet gestionar els nostres mp3, conté una botiga per comprar els arxius musicals, crear llistes, sincronitzar-ho tot amb els nostres dispositius, fins i tot els iPod de tota la vida. En un clar moviment per guanyar terreny a l’iTunes d’Apple.

Més informació

Grooveshark

Un altre servei semblant el de Spotify, però que sempre ha estat envoltat per la polèmica ja que en aquest servei la música la pugen els usuaris i no les discogràfiques, cosa que sempre ha provocat un munt de denúncies cap a ells.

Per aquesta mateixa raó no tenen una aplicació iOS, després de molt de temps Apple els va autoritzar, per ràpidament treure’ls hi l’aplicació per demanda de les discogràfiques…

Per tant com a diferència, Groveshark, ja ens permet pujar al núvol la nostra música, per escoltar-la posteriorment.

També un punt a favor, és que la quota mensual per eliminar la publicitat (que a més a més no és d’àudio) és més baixa que Spotify, però la llibreria incorporada no conté tanta música com l’anterior.

Amazon cloud player

Un nou servei anunciat fa uns dies, no deixa de ser un disc dur virtual, on pots posar la teva música per tal d’escoltar-la després per streaming, ja sigui vía web (fins i tot compatible amb dispositius iOS) o amb una aplicació (ara mateix disponible per Android).

Fins i tot hi ha ofertes interessants, comences amb 5 gb gratuïts, i si compres alguna cançó a la botiga d’Amazon t’augmenten l’espai fins a 20 gb.

El principal problema, és que l’usuari és l’encarregat de pujar la música, per tant hi ha una tasca de càrrega i manteniment de la llibreria remota.

Google Music Beta

Un servei anunciat ahir mateix, de moment en Beta i només disponible als Estats Units i per els que tinguin invitació…

És un servei molt semblant al que ofereix Amazon, però amb aplicacions per sincronitzar les llibreries locals amb la llibreria remota, compatible per exemple amb iTunes.

http://www.youtube.com/watch?v=ZrNhKcxBbZo

I què hi farà Apple?

Doncs els rumors no han tardat a aparèixer… Ja s’està parlant que Apple presentarà el seu servei de música al núvol el proper WWDC.

Els rumors parlen que el cost podria ser de 20 $ / any

Però, com seria el servei? Oferiria tota la seva llibreria de música a l’estil de Spotify? Sincronitzarà el nostre iTunes al núvol?

Què en penseu?

Per últim quin servei dels que hem explicat utilitzes?

El sistema NAS que analitzem avui és l’USB Station 2, el més assequible i bàsic de la gamma, així que si, com jo, ets un novençà en el que a servidors, xarxes, etcètera es refereix, tens diversos ordinadors amb els quals t’interessaria compartir dades, un disc dur usb i una impressora sense wi-fi, segueix llegint, perquè estic segur que el que ve a continuació t’interessarà.

Estèticament ens trobem amb un prisma de tall quadrat poc més gran que un Apple TV 2 i el doble d’alt (gruix). Està fabricat en dues peces, una gris fosc que ocupa la base (amb quatre topalls de goma i dos forats per poder penjar-lo a la paret), la part superior -amb el logo de la companyia- i la posterior, on es troben totes les connexions: energia, ethernet, dos usb i el botó de reinici. A la zona central -i envoltant gairebé tot l’aparell- es troba l’altra peça, també de plàstic de color blanc, que en la part central ens mostra, mitjançant uns leds el correcte funcionament de l’aparell. A la part dreta d’aquesta pàl·lida peça, descobrim un botó blau, que ens servirà per retirar els discos USB amb seguretat.

El Sistema Operatiu, Diskstation Manager -basat en Linux- és un dels forts de la companyia. Els anys que porten treballant amb aquest tipus d’equips els han fet assolir amb solvència totes les demandes d’un usuari mitjà.

Els usos que se li pot donar a aquest aparell, a part dels bàsics, estan especificats a la web de Synology:

• Download Station funciona com un centre de descàrregues 24 hores els 7 dies de la setmana de BitTorrent, FTP, HTTP, eMule i NZB sense necessitat de PC. El motor de descàrregues eMule permet la capacitat de cerca i descàrrega amb un explorador web sense instal·lar aplicacions d’escriptori addicionals.
• Àudio Station admet música, emissores de ràdio per Internet i reproducció d’iPod amb altaveus opcionals. Un Synology Remote permet als usuaris gaudir de la musica amb total llibertat. La manera de transmissió per seqüències permet que es comparteixi la seva música amb diversos usuaris per intranet o Internet.
• DS àudio li permet transmetre seqüencialment música emmagatzemada a DiskStation al seu iPhone, iPod touch o Android allà on hi hagi accés a Internet. Podrà gaudir de terabytes de música en qualsevol moment i lloc.
• DLNA/UPnP li permet transmetre arxius multimèdia amb un AMD (adaptador multimèdia digital) UPnP a un sistema estèreo o un aparell de televisió. També s’admeten Sony PS3 i Microsoft Xbox360.
• Servidor d’iTunes és una manera senzilla de compartir musica amb altres clients d’iTunes per la xarxa. La protecció amb contrasenya evita l’ús compartit no autoritzat.

Com hem comentat amb anterioritat, aquest NAS és perfecte pels que s’inicien en aquest món per la seva senzillesa d’ús (n’hi ha prou amb encendre’l, tant en Windows com en Mac), les funcionalitats (crear una xarxa domèstica amb un servidor, compartir impressores, dades, etc), el poc que consumeix (5 watts en ús), el nul soroll que produeix (no té ventiladors) i el seu preu.

He estat usant-ho durant més d’un mes amb una EPSON vella que tenia aparcada i amb la meva WD My Studio de 2TB (admet fins a 6TB) tots dos connectats per USB i haig de dir que rivalitza en molts sentits amb el meu Time Capsule. Així que, el recomano encaridament per a totes aquestes persones que tenen una impressora USB i la volen compartir, tenen necessitat de crear una xarxa amb un servidor per compartir dades o els hi cal un centre de descàrregues amb baix consum.

Preu: 75€ + IVA

La veritat és que fa molt temps que no miro la televisió i crec que gran part de la culpa la té el model plantejat actualment, amb llargs espais per la publicitat, i la seva trista programació (Belén Esteban?, una altra vegada la primera temporada dels Simpsons?, no gràcies). Observava, amb certa enveja, com ho tenen muntat els americans (televisió per cable amb moltíssims més canals que Digital + o amb millor qualitat que Ono, Netflix, iTunes Store…) i jo em preguntava, per què nosaltres no?

Fins avui havia estat usant el meu Macbook Pro (via MiniDisplay Port a HDMI per al vídeo i via jack el so a uns altaveus) amb Plex per veure pel·lícules i sèries en alta definició a la meva televisió, sens dubte un enfarfec: molts cables i molt espai ocupat al disc dur (una pel·lícula mitjana en alta definició pot pesar perfectament 15GB). Així que quan el dia 1 de setembre Steve Jobs va anunciar que el seu hobby, l’Apple TV, es veia renovat, ho vaig tenir clar, me’l compraria.

La setmana passada,i gràcies a l’Albert Pamies, em vaig fer amb tan preuat tresor (portat directament de l’Apple Retail Store de la 5ª Avinguda, a Nova York). Tot i això, fins ahir no vaig trobar una mica de temps per poder estudiar-lo més a fons.

Que l’Apple TV 2G es posi a la venda al nostre país és alguna cosa imminent, preu?, 99€ en el millor dels casos, 129€ en el pitjor.

Com sempre, Apple cuida cada detall al màxim i redueix, en un acte pro-sostenibilitat, a la mínima expressió el packaging. No, parlo -de fet escric- seriosament, sembla mentida que en una caixa tan petita puguin cabre un parell d’adhesius d’apple, uns manuals, un Apple Remote (dels plateajats), un llarguíssim cable per endollar-lo a l’electricitat i l’Apple TV de segona generació.

Si no havies tingut l’oportunitat de veure’l abans et sorprendrà el seu reduït tamany. És minúscul. De forma quadrada i fabricat en plàstic negre. Elegant, bonic, molt bonic. La part superior, rugosa i amb un acabat mat, ens mostra unes lletres llises i brillants “ TV”, així mateix, el contorn també té un acabat similar (la pols que atreu és directament proporcional a la bellesa del producte). A la part frontal del mateix trobarem el lector d’infraroig i un led que ens indica si l’Apple TV està encès o no. A la posterior trobarem els diferents connectors (d’esquerra a dreta): electricitat, HDMI (a sota un micro-USB per manteniment), sortida òptica d’àudio i ethernet (encara que es pot connectar a una xarxa Wi-Fi). A la cara inferior es situa una base rodona de goma anti-lliscant.

Bé, una vegada connectats tots els cables, veurem que tenim un menú amb quatre/cinc ítems o categories disposats de forma horitzontal (Pel·lícules, Sèries -només si el compte de la iTunes Store és americà-, Internet, Ordinadors i Ajustos) i que a la vegada, tenen les seves opcions o sub-menús.

Si ens dirigim, amb l’Apple Remote, a Ajustos i configurem la xarxa (escriure lletra a lletra una a una es fa força pesat) podrem començar a fer ús de la App per iPhone/iPod Touch/iPad “Remote“, que ens facilitarà molt les entrades de text.

Tenim clar que aquest aparell, malgrat tenir 8GB de memòria flaix es dedica quasi exclusivament a fer streaming, cert? Així que el que estem comprant amb l’Apple TV és la possibilitat d’accedir de forma fàcil i còmoda a un servei de lloguer de contingut audiovisual (que podrem “guardar” durant 30 dies i una vegada iniciada la reproducció, 48 hores). No us espereu res més, de moment.

Bé, aclarit aquest últim punt, fem un repàs ràpid als diferents apartats del menú d’aquest iParatu amb cor d’iPhone 4:

• Pel·lícules: ordenades per sortida o categories. Pre-estrenes en HD (720p) a $7.99, estrenes en HD $4.99, “antigues” en HD $3.99, pel·lícules en qualitat SD (normal -576i-) $2.99. Gran varietat.
• Sèries (de moment no disponible per la Store espanyola): les útlimes temporades de les sèries més conegudes, la majoria en HD i sense subtítols. Poc menys d’un dòlar per capítol ($0.99).
• Internet: podràs fer streaming de les sèries i pel·lícules de Netflix, els vídeos de Youtube, escoltar Podcasts, veure pel·lícules allotjades en el servei de MobileMe (iDisk), veure fotografies de Flickr i escoltar la Ràdio.
• Ordinadors: serveix per compartir arxius que tinguis a la teva biblioteca d’iTunes (.mp4) via streaming a través de la xarxa local de casa.
• Ajustos: les poques opcions que es poden modificar es troben aquí (salvapantalles, repòs -no existeix “apagat” com a tal-, idioma -el català és innexistent-, compte de la iTunes Store…).

Si voleu fer servir Netflix haureu de crear una xarxa Wi-Fi amb el vostre mac que comparteixi una VPN amb servidor als Estats Units. No és una mala opció si no estàs conforme amb els preus del lloguer, ara, requereix d’un bon nivell d’anglès.

I què passa amb AirPlay?, doncs bé, sembla ser que els que han pogut provar la 4.2GM a l’iPad/iPhone 4 han aconseguit reproduir àudio però no vídeo. Suposarem que es llançarà una actualització del AppleTV en breu amb tal de suportar aquesta característica, segons el meu parer, bàsica.

Ara mateix tinc 50 megues de velocitat de baixada, els vídeos es carreguen a l’instant i la qualitat -encara que no sigui FullHD- és genial. L’experiència, immillorable.

Recomanable, quan surti aquí, pels cinèfils/serièfils que tingueu un ordinador vora la televisió (o en el seu defecte un iParato amb capacitat d’usar AirPlay) o una folgada butxaca, ja que segons he pogut constatar, la conversió de preus per les pel·lícules s’aproxima a l’habitual d’Apple 1€=$1.

• La tecnologia Touch de l’IOS no s’implementarà als MAC a través de la pantalla, sinó a traves del TrackPad. Llavors, el rumorejat Macbook Touch definitivament quedarà, de moment, amb això, un rumor (a no ser que es reinventi el concepte). Steve ho va justificar dient que amb els portàtils que tenim avui en dia, tocar la pantalla és incomode i que s’ha de fer com ho fem sempre amb un TrackPad.

• L’adeu als DVD’s es va iniciar lentament amb la primera versió del MacBook Air i amb l’iLife 09 (que no van tocar l’iDVD). Ara amb el nou MacBook Air, Apple presenta així com seran els portàtils dels futur: amb memòria Flash, sense DVD i el software de recuperació amb un pen USB. iLife 11 definitivament ha acomiadat aquest antic suport. A més a més, la nova tenda permetrà comprar el software on-line, tot un avanç!

• El Macbook Air també ens indica unes quantes pistes sobre quin serà l’abast tecnològic del nou gatet (a mig fer) de la companyia de Cupertino: Llarga vida als Core2Duo!. És veritat que el MacBook Air ha redissenyat el hardware per treure més profit dels processadors antics, però també és veritat que la majoria d’ordinadors personals al mercat són Core2Duo, per tant la línia de tall serà precisament aquesta. Els CoreDuo en quedaran fora? L’estiu qui vé ho sabrem.

En aquest marc, ens trobem que -a part de fabricar cables-, aquesta companyia sempre ha estat lligada, d’una forma o una altra al món de l’àudio, però fa algun temps va decidir endinsar-se i ho va fer amb molt bon peu aconseguint mantenir-se en a dalt de tot (els famosos Monster by Dr. Dre són un clar exemple).

Doncs bé, avui tenim la sort de poder analitzar uns dels auriculars més resistents que he pogut provar mai, els Monster Jamz. Si no em creieu, mireu el vídeo del link.

Tot i que costi de creure, potser, haver passat per damunt d’ells amb cadira de rodes motoritzada (pes total 180kg, aproximadament) no hagi estat la prova més bèstia que han suportat aquests auriculars, ja que els meus Jamz han patit un estrés constant durant aquestes dues setmanes que han estat a les meves mans i us prometo que estan pràcticament com el primer dia (els he fet picar contra gairebé qualsevol material). Són pràcticament indestructibles.

No és només la robustesa i el pes el que caracteritza a aquests auriculars in-ear, si no també la seva cuidada estètica (vénen molt bé presentats i a més la capsa conté una bossa pel seu transport, quatre parells de gomes per a les oïdes i una pinça) i el seu bon so: els contactes del jack de 3,5 mil·límetres fabricats en or de 24 quirats, permeten obtenir una millor transmissió del senyal i eviten la corrosió. Així mateix, els cables que porten des del connector fins al separador -també fabricat en metall- tenen una tecnologia patentada per Monster per evitar pèrdues de la qualitat del so. Com era d’esperar, la companyia ha aprofitat que la carcassa dels auriculars en si, és de metall d’una sola peça, com a mètode per cancel·lar les vibracions no desitjades, produint un so clar.

De l’ús diari es destil·la que la qualitat dels greus és molt millor que la d’uns auriculars normals, el mateix podem afirmar dels mitjans i els aguts, encara que el so -en general- és una mica més “metàl·lic” i menys càlid del que esperava.

Si estàs fart que els teus preuats auriculars no et durin més de tres mesos perquè sempre acaben trencant-se pel mateix lloc i no vols prescindir de qualitat en el so, els Monster Jamz són ideals per tu.

Preu: 119,99€

M’agrada la música i m’agrada escoltar-la amb tots els seus matisos, és pot ser per aquest motiu que per casa tinc diversos equips de so i, sobretot, molts -massa- auriculars. Durant els últims anys he estat intentant trobar uns in-ear (perquè són més portables, t’acostumen a aïllar força bé de l’exterior i no són excessivament cars) que s’adiguessin a les meves exigències.

He de reconèixer que no em puc considerar un sibarita pel que fa al terreny musical. No sóc tècnic de so i no em gasto grans quantitats de diners en aparells musicals (pel meu iMac faig servir uns Soundstick II).

Tot i així, frustrat per no trobar quelcom que satisfés les meves necessitats, vaig deixar de fer servir els meus CX-300 II de Senheisser (de lo millor si gaudeixes d’un pressupost ajustadet) i vaig decidir, decebut, deixar de banda el món in-ear comprant-me uns Bose Around-Ear Headphones: guanyava en qualitat -no era tampoc exagerat, no ens enganyem- i perdia en portabilitat, fet que m’irritava notablement.

Afortunadament, fa tot just una setmana, vaig rebre un paquet de Denon (marca mundialment reconeguda per dur més d’un segle sent un dels líders en innovació, qualitat i exclusivitat pel que fa al món del so). Dins hi havia uns auriculars intra-auriculars (valgui la redundància), AH-C560R deia la capsa. M’esperava alguna cosa similar a uns AKG que em van costar al voltant de 100€ i van resultar ser força mediocres. Qui m’havia de dir que em trobava davant dels millors auriculars in-ear que he provat fins ara…

La capsa no destaca pel seu disseny, però aquest fet resulta poc rellevant, ja que aquí la cosa va de so. Al seu interior, podem trobar-hi, a part dels auriculars, dos parells més de peces de goma per l’oïda (les que vénen de serie són les mitjanes, a la bossa van les petites i grans) i un altre parell de goma-escuma (s’adapten a qualsevol orella, tot i que la qualitat de l’aïllament no és tan bona) una pinça per a poder subjectar els cables el més a prop de la roba possible (és important, ja que aquests auriculars duen micròfon) i un estoig rodó semi-rígid amb el logo de la marca per guardar aquest tresor.

Els protagonistes de la review estan especialment adaptats per a ser usats en qualsevol iPhone degut al seu comandament remot de tres botons -pujar volum, reproduir/pausar i baixar volum-, que incorporen un micròfon (tot i que són perfectament vàlids per a qualsevol iPod -en especial els que poden fer ús d’aquestes funcionalitats- o Mac, ja que pots aprofitar el seu micròfon i inclòs els controls integrats per a moure’t per les cançons si fas servir iTunes de la mateixa manera que a l’iPhone).

Pels que no estigueu habituats a fer servir aquest tipus de controls, dir-vos que és molt senzill: a part de la funció primordial, el botó central -depenent de quantes vegades el premem- podrà avançar dins de la mateixa cançó (pressionem dues vegades el botó, tot mantenint la segona), passar a la següent cançó (igual que abans però sense mantenir el botó apretat) i tornar al principi de la cançó actual o bé retrocedir cap a l’anterior (pressionar-lo tres vegades). Pel VoiceOver (Control per Veu) s’ha de deixar pressionat fins que el mòbil vibri, després podreu dir-li a l’iPhone el que voleu que faci “Reprodueix Coldplay” o “Truca en David”, el micròfon integrat en aquest comandament registrarà la vostra veu i el vostre terminal la processarà per actuar seguint vostres ordres. Si truqueu algú recordeu que podeu fer servir el headset com a “mans lliures“, els vostres interlocutors se sorprendran de la qualitat del mateix.

Si resseguim el gruixut i llarg cable que surt de la part inferior del control remot arribarem al connector estàndard de 3,5 mil·límetres en forma de L. El gruix del cable (que en total mesura 1,3 metres) impedeix que aquest es doblegui i es formin nusos. El reforç de la connexió i la mobilitat que presenta l’inici del cable el fan ideal per durar molts anys.

Si tornem una altra vegada del control remot però pugem, en direcció als auriculars ens trobarem amb una peça de plàstic que té la missió d’intentar que els fins i simètrics cables no s’enrotllin. Sorprèn el disseny en dues peces (una, amb la goma, que s’interna pel conducte auditiu extern i una altra que sobresurt de forma perpendicular a la cara de l’usuari, formant un angle d’uns 30 graus amb la peça anterior, que per la part anterior mostra el logotip de Denon i per l’anterior indica en quina oïda s’ha de col·locar l’auricular) i la qualitat que proporcionen: el so és extremadament càlid, no es nota el frec dels cables amb la roba o altres vibracions i no es crea el buit quan te’ls vols treure.

La experiència que obtens escoltant música amb aquests auriculars és pràcticament immillorable: els aguts són clars i fins -els violins sonen genial-, potser pequen de tenir uns mitjos que destaquen poc, però és normal que quedin una mica emmascarats pels fascinants baixos (mai hagués pensat que uns intra-auriculars poguessin arribar a reproduir freqüències tan baixes amb tanta nitidesa i potència).

Pel que fa a l’ús diari, dir que són realment confortables, no molesten, s’adapten molt bé a l’orella, t’aïlla de l’exterior a un volum acceptable (amb acceptable vull dir que no fa falta arribar al 50% de la potència de l’aparell) i tret que pugis al màxim el volum del teu iPod els que t’envolten no sentiran el que escoltis.

Les característiques tècniques, si us interessen, són les següents:

• Impedància: 16 Ω/ohms
• Sensibilitat: 110 dB/mW
• Potència màxima d’entrada: 250mW
• Freqüència de resposta: 5 – 24,000 Hz

Si t’agrada gaudir de tots els detalls i matisos que ens ofereix la música en format mp3 sense l’enfarfec d’uns cascos, aquests són una compra segura, no te’n penediràs.

Preu: a partir de 110€

Com bé suposeu, aquest magnífic invent i millor idea no podia quedar-se solament en això, així que sabedors del seu potencial la marca va decidir expandir el negoci i diversificar-lo: llanternes amb trípode, trípodes per DSLR (réflex digitals), càmeres de vídeo, videoconsoles i, fins i tot, per a dos dels productes més populars d’Apple, l’iPhone i l’iPod touch.

Així que avui ens toca fer la review del Gorillapod adaptat a l’iPhone 3G i 3GS.

El GorillaMobile, que és així com es diu, ve separat en diverses peces: una funda de plàstic rígid per l’iPhone, una bosseta amb dues peces de plàstic adhesives (per si vols usar el trípode amb altres productes, com l’iPod Touch o l’iPhone 4), una peça més per a càmeres digitals compactes i el trípode.

Els afortunats que ja hàgiu provat aquest magnífic accessori sabreu que el secret resideix en la forma del trípode en si i en com està fet: quatre braços articulats que surten d’una peça central, un -curt i gruixudet- cap amunt i tres -llargs i més fins- cap avall (si el compreu us adonareu que amb aquest artilugi les paraules a baix i a dalt són completament arbitràries). Al seu torn, aquests braços llargs estan fets de nou petites esferes mòbils que roten sobre si mateixes 360º i gairebé 120º en qualsevol plànol, fent que el conjunt resultant sigui un braç omni-direccional.

Aquestes “boletes”, a excepció de les que estan situades als extrems, tenen un fi anell de goma recobrint la seva zona central (com si es tractés d’una recreació del planeta Saturn), conferint a l’estructura una gran subjecció en pràcticament qualsevol posició i superfície.

Com us he dit al paràgraf d’abans, el disseny anteriorment comentat no aplica per als extrems de cap braç, ja que els tres llargs acaben en una desena bola recoberta gairebé per complet de la goma anti-lliscant que fa de satèl·lit per la resta. En el cas del braç curt (només una bola gruixuda), l’estructura acaba en una peça que resulta ésser un híbrid que combina una esfera i una peça de plàstic en forma d’U amb una osca i un botó, bloquejable, per assegurar les peces que havíem comentat al principi (funda per iPhone 3G i 3GS, càmera compacta o qualsevol tipus de gàdget que pesi menys de 300 grams).

Arribats a aquest punt, alguns us preguntareu per la utilitat de l’accessori, ja que per fer fotos en un iPhone necessites prèmer la pantalla, oi? Doncs bé, per qui no ho sàpiga “There’s an app for that!”, així que de forma gratuïta us podeu descarregar l’aplicació Gorillacam que, entre d’altres coses, permet fer ús d’un auto-disparador programable.

És més, crec que és la solució ideal per fer FaceTime amb els teus amics sense necessitat d’estar aguantant el teu iPod Touch o iPhone 4!

La veritat és que és un producte que sorprèn pel seu petit tamany, la seva enorme versatilitat i utilitat. Us el recomano, sobretot, si acostumeu a anar de viatge i no us agrada carregar voluminosos i pesats trípodes.

Preu: 29,95€

Reactable és un instrument de música electrònica desenvolupat per la UPF, molt interessant com podeu comprovar al vídeo. Quan parlo d’electrònica no em refereixo només al house o al techno, sinó qualsevol tipus d’estil, però creat sintèticament.

Doncs per fi ha arribat la versió mòbil d’aquest per a dispositius iOS. Està clar que s’intenta mantenir el concepte, però no és el mateix, des del meu punt de vista, la gràcia de l’aparell en si és poder ‘tocar’ la música en certa manera, en un iPad o un iPhone no és tan natural per dir-ho d’alguna manera, però l’experiència és bona.

Jo només l’he pogut provar en un iPod Touch de segona generació, i és una passada el què hi pots arribar a fer, però l’iPod té dues limitacions: la memòria i el tamany de la pantalla, igual que un iPhone. Segur que és més divertit en un iPad, on tens més espai per jugar i remenar els cubs, a part de més ressolució. Això si, l’aplicació és universal, i costa 7,99€.

Segur que després de bastanta pràctica ho aconseguirem fer com el company del vídeo. Un altre aspecte important a destacar és la possibilitat d’incorporar els teus propis loops o samplers dins del programa, a través de la gestió d’arxius d’iTunes. Encara no he provat de posar-hi els meus propis però si he tret els que porta, són en format WAV.

Per tant és una nova eina que segur que més d’un músic d’avantguarda aprofitarà. Ara mateix per mi només li fan falta més loops.

Parlant d’artistes d’avantguarda, l’iPad ja és el company de viatge de molt DJs internacionals, gràcies com no a l’App Store. En concret a una aplicació anomenada TouchOSC, en la qual pots dissenyar un seguit de controls, que s’envien a l’ordinador via OSC en format MIDI, per controlar aplicacions del mateix ordinador i tenir més per on controlar. Més endevant potser dedico una entrada a l’aplicació.

[Enllaç a iTunes]

Twitter for iPhone s’ha convertit en el client oficial de la xarxa social. Els seus antecedents hi ha que buscar-los a Tweetie. De Weet, podem dir que és l’última aparició de client per Twitter, i que guarda una gran similitud de disseny amb el rival de la comparativa, amb la salvedat de la forma d’accedir i relacionar-se amb els tweets.

Comencem pels icones que donen entrada al programa. Twitter, l’ocell mira a la dreta, és de color blanc amb fons blau fort. Weet, l’ocell mira a l’esquerra, és de color fosc i amb fons blau cel. Això tant simple, ens apunta una mica com serà cada client, ja que és la imatge que representa a aquests. Cliquem els ocellets i entrem a veure que ens ofereixen….

A l’entrar, veiem que hem de donar d’alta els comptes d’usuari. Un cop fet aquest pas, veurem els icones dels usuaris creats i passarem a la configuració del client. A Weet els veurem a la mateixa pantalla que els Settings, els Services, els Service Login i l’Ajuda. A Twitter haurem de clicar en un botó específic de Settings per veure els seus. Allà podrem comprovar que hi ha més opcions per poder adapatar-lo als nostres gustos. Una cosa que permet Twitter i no Weet, és poder triar el tamany de les lletres dels tweets. Molts cops visionar tweets en un iPhone per a gent que té problemes de vista no és cosa senzilla.

Fer esment que Twitter permet major tria en serveis de video i d’imatge, així com d’escurçador de links. Quant a la lectura en posteritat, ambdós, ofereixen els mateixos serveis: Instapaper i Read it Later. En la confecció de tweets també son molt similars, permeten fer el seguiment de diferents usuaris, seleccionant aquest en la pantalla inicial; i no permeten escriure un tweet simultani per més d’un usuari. Per trobar aquesta utilitat hauríem de recòrrer a clients com Hootsuite o Tweetdeck. Jo ho he provat en tots dos, i és el Hootsuite el que ho permet sense errors en la versió per iPhone.

Altre cosa curiosa és l’opció de la traducció a un idioma. A Weet podrem escollir entre 6 idiomes (el català encara no), i a Twitter la traducció la fa directament a l’idioma que hom té per defecte. En el meu cas, el català. Sobre els llenguatges dir que tots dos interactuen amb l’anglès: accounts, timeline, translate, reply, cancel, etc. Altre curiositat de Twitter és que permet instal·lar un plugin pel Safari de l’iPhone i poder enviar des del navegador una web pel client Twitter. Les explicacions de com fer-ho, estan en anglès.

Ja en la pantalla per llegir els tweets o escriure’n, tornem atrobar moltes similituds. Adalt, accessos per les comptes i botó per composar un tweet. A sota, la barra de selecció de tweets: timeline, mentions, directs, search i punts suspensius (altres). Els icones són els clàssics i nomès veurem diferències quan cliquem els punt suspensius. Twitter desplega una pantalla amb la informació i accés a les nostres llistes, tant privades com a públiques; a crear-ne de noves, als comptes i a la configuració, als nostres tweets marcats com a favorits, al nostre perfil i als missatges que haguem guardat com a borrador.

Per contra, Weet desplega una altra barra amb icones per damunt de la inicial, on podem seleccionar el tweets reenviats, les llistes creades, els nostres favorits i un icona de configuració que ens permet canviar icones de la barra superior per els d’inici.

Ambdós clients ens informen de l’entrada de nous missatges en les diferents “bústies”, carpetes o streams amb un punt de color blau, el qual desapareix quan movem el roll de tweets amunt i es visualitza el nou missatge. Aquí, Weet mostra una visalització més fina o elegant que Twitter, diferenciant els propis tweets amb un fons groc, les mencions que ens fan en fons blau cel, i els directes també diferenciar amb fons groc els que son propis. A Twitter els directes propis estan en un fons verd, les mencions en fosc blau cel i la resta en fons blanc. Possiblement pel tipus de font, Weet té una lectura més nítida i fàcil que Twitter. Però com a totes les coses, cadascú té la seva opinió i el seu gust.

Passem a altre aspecte important que és la visualització d’un tweet. Twitter ens ofereix tota la informació possible de la persona, clicant en el nom, accedirem al seu perfil de compte twitter. Ens permet amb la barra inferior intereaccionar amb el tweet rebut, i a més a més ens aporta informació de data, hora i client utilitzat per enviar-lo. Podrem Contestar aquest o a Tots; podrem Reenviar-lo; podrem marcar-lo com a Favorit; podrem adjuntar-lo a un correu, Reenviar-lo com a link i Llegir-lo més tard, fent ús dels programes Instapaper o Read It Later; i finalment, podrem Reenviar part del tweet; Reenviar-lo com un enllaç web; Enviar el tweet per correu; i Traduir-lo en l’idioma del sistema operatiu de l’iPhone. Deu-n’hi do!

El seu rival, en Weet, per contra ens ofereix molta menys informació. Per accedir al perfil del compte haurem de clicar sobre el seu icona. No ens dona informació sobre data i hora (sí els minuts que va ser enviat), ni el client twitter utilitzat. Finalment, tindrem 6 opcions per interactuar amb el tweet: Contestar, Reenviar-lo, marcar-lo com a Favorit, Enviar-lo per correu, Llegir-lo més tard (amb els mateixos programes que el seu rival), i Traduir-lo a una de les 6 opcions que ja haurem seleccionat en la configuració prèvia. (el català no hi és).

Una cosa que no he comentat i que en les imatges queda clara, Twitter ens informa del tweet que estem visionat del total de seleccionats o cercats; a més a més, no caldra que tornem a l’inici o enrera per seguir veient altres tweets selecionats o cercats; Twitter disposa de les fletxes per anar passant els tweets, amunt o avall segons ens interessi.  Un punt més per a Twitter per iPhone!

Ara seria el moment de veure com ens mostren els nostres perfils, aquests clients twitter. Si molta gent afirma que Facebook és una xarxa social pels amics i que Twitter és una xarxa social per activitats comercials i empreses, aleshores aquest aspecte és important.

Així ens presenten aquests dos clients twitter.

Weet ho té tot en una sola pantalla, i Twitter, com veieu, ofereix moltes possibilitats. A la barra inferior podrem veure els nostres últims tweets, ja siguin del timeline, mentions o favorits. Amb la pestanya de targeta VCard accdirem a altre pantalla que ens permetrà interaccionar amb la nostra agenda.

Un cop vist els mecanismes que ens ofereixen aquests dos clients Twitter, hem de passar a escriure un tweet. Que ens aporten alhora de enviar tweets al núvol? Anem a veure-ho.

Twitter ens permet afegir una fotografia feta amb la càmera de l’iPhone o una que tinguem dins dels fitxers de la Llibreria, ens permet geoposicionar el tweet, escurçar les URL’s, afegir hashtags; o usuaris de twitter fent una cerca. Weet, per la seva banda, ens facilita escurçar URL’s, i enviar fotografies del nostre fitxer o preses amb la càmera de l’iPhone. Sento dir-ho però sent dels últims en aparèixer no millorar lo present! Punt per Twitter.

Per rematar la meva opinió, ens trobem que Weet nomès funciona en pantalla vertical, tant per llegir com escriure tweets. Twitter, aquí, es mostar super integrat amb el SO i funciona com qualsevol aplicació de Macintosh. Tant en vertical, com en horitzontal, segons la nostra conveniència. Aspecte molt important a l’hora de confeccionar tweets per l’augment del tamany del teclat en posició horitzontal, cosa que ens facilita molt l’escriptura. Remat de punts per Twitter!

Per acabar, i com ja haureu notat al llarg d’aquesta comparativa, que em decanto cap a Twitter per iPhone, no menyspreant a Weet, que guarda molta similitud amb el primer, però, amb cost 0 €, tenim molt més. Els desenvolupadors de Weet hauran de millorar el producte si volen que canviï. Segurament m’he deixat d’explicar alguna cosa més que poden fer ambdós clients, però també serà bo que experimenteu amb ells i que acabeu decidint quin us agrada més per les vostres necessitats.

I com observeu en aquestes imatges Twiiter ens fa més fàcil la interacció amb el núvol. Passant el dit de forma transversal per damunt d’un tweet, se’ns obra una barra com la que tenim al llegir un missatge, podem fer el mateix que en aquell cas. Els icones són els mateixos. Voilà!

Twitter for iPhone és el meu escollit entre els clients d’aquesta comparativa.!!

Vosaltres podreu decidir ara quin és el vostre!

Gràcies per haver llegit aquesta entrada i desitjo que us hagi servit per aclarir els vostres dubtes sobre aquests clients twitter, si és que en teníeu. Arreveure!

Una de les aplicacions que li estic treient més profit de les que duc a l’iPhone és el navegador GPS per a cotxe Navigon MobileNavigator.

He posat dins l’iPhone aquell GPS que et fa arribar a tot arreu mentre condueixes tranquil·lament. Sense haver de dur un aparell més al damunt al costat de l’iPhone, l’iPod, el sense mans i l’autoràdio. El cotxe sembla una mica menys l’Apolo XII.

És segur com tots els GPS, perd el senyal poques vegades i amb l’iPhone 4 té un rendiment molt bo. Les vacances per Polònia són una altra cosa quan saps que no hauràs d’intentar trobar algú que entengui a quin coi de poble vols anar amb el teu accent de Gràcia. Definitivament no parlem polonès. El Navigon et deixa mirar per la finestra enlloc d’estar amorrat al mapa de carreteres.

Vaig pagar 79€ per la versió d’Europa sencera però el seu preu ha arribat a estar a 99€ en clara competència amb el producte similar de la casa TomTom.  Alemanya una, holandesa l’altra, són les dues marques que competeixen amb igualtat a Europa tot i que als Països Catalans TomTom és líder amb claredat en els GPS dedicats.

Les ressenyes que vaig llegir deixaven millor Navigon i m’hi vaig decidir fa prop d’un any. N’estic content de la tria. De fet n’estava més fa uns dies.

Fa poc he pogut comprovar en l’iPhone d’un amic que l’app de TomTom ha incorporat a la Maria en la seva llista de veus que donen les indicacions del camí que cal seguir. Què té la Maria? La Maria parla català.

Aquest matí he trucat al servei d’atenció al client de Navigon (902-882333) i he demanat quan tenen previst treure la veu en català. La noia que m’ha atès m’ha dit que no era el primer que li ho demanava però que no en sabia la resposta, No sabia ni si ho farien ni la possible data.

Li he tret una manera de fer-nos sentir: support.es@navigon.com i support.uk@navigon.com . Els escrits que puguem enviar a aquestes dues direccions (en espanyol i anglès respectivament) serviran perquè els consti que volem el català al Navigon. Que també volem la Maria.

Aquesta ressenya té premi encara que no puguis comptar “20″ o no et surtin tots els “5″. Entre tots els qui facin algun comentari en aquesta entrada durant la setmana següent a la publicació sortejarem una llicència cedida amablement pel desenvolupador.

Les possibilitats de l’iPad a l’hora de jugar són moltes. La mida de la pantalla, l’accés tàctil, les opcions d’inclinació, el catàleg organitzat i econòmic de l’App Store…

Els gran creadors de jocs estan portant-hi els jocs mundialment provats i la convertiran en un competidor seriós de DS i PSP. Però només el joc més avançats hi tenen futur?

Avui farem servir l’iPad per recuperar un joc clàssic, el parxís. És l’deal per iniciar-se en els jocs de taula i molt apropiat per a nanos que nYo s’han d’aprendre reglaments complexos i tenen opcions a guanyar als ganàpies.

El problema es traginar el tauler, trobar totes les fitxes de cada color, els daus i els barrilets. Tard o d’hora es van perdent els elements i queda el joc inservible. Uns altres problemes de jugar amb nanos és el risc de “terratrèmols” que mouen les fitxes de lloc o les interpretacions “lliures” del reglament.

L’aplicació escollida per a fer aquesta recuperació és Parchis HD i la versió que ressenyem és la 1.2. Té uns gràfics i uns sons molt correctes, manté el torn, assenyala on pot anar la fitxa i facilita la seva col•locació, destaca les fitxes que poden moure’s i permet desactivar jugadors o que jugui l’ordinador en lloc seu.

Dues característiques importants. Des de l’última actualització també es pot desar la partida i seguir-la més tard i la més destacada: hi haurà versió en català de seguida que surti l’iOS 4 per iPad.

Això és degut a que es tracta d’un desenvolupador del País Valencià amb ganes d’augmentar el nombre d’aplicacions disponibles en català. Si la proveu serà fàcil que trobeu tot allò de bo que té el joc i us estalviareu els inconvenients de la seva versió “real”. És hora de recuperar el joc i de no perdre el català.

Parchís HD

Preu de l’app: 0,79€

Desenvolupador

Interessant utilitat la de Google: Goggles, un sistema capaç de reconèixer tan caràcters com imatges. A partir d’ara ja no restringirem les cerques només per paraules, sinó que ara ho podrem fer per fotografies, per exemple.

Altres utilitats interessants és la integració amb la càmera per tal de crear una mena de realitat augmentada gràcies al GPS i a la brúixola. Pel que han dit des de Google, s’està treballant en una versió per iPhone que podria estar llesta a finals d’any.

Sembla interessant no?

Mirant aquest vídeo, m’he adonat que els iphonaires 3GS no tenen molt de motius per canviar el seu mòbil. L’iPhone 3GS demostra en totes les proves que contínua sent un gran iParato i té poc a envejar amb el germà gran.

En aquest vídeo ens adonam del bot qualitatiu que va fer apple en el 3GS en relació als dos models anteriors. Això que “Tot torna a baratar” veritablement jo no ho acabo de percebre. Millor pantalla, millor càmera, una mica més de processador i Facetime justifica baratar-me de mòbil? Crec que no! Millor pantalla sí, però la que tenc és suficient; millor càmera sí, però m’agrada fer fotos i porto la digital; millor processador sí però… no gaire!; Facetime…hem de veure com acabarà això!

Macaires, voltros que opinau?

L’Apple Shop Mediamarkt Diagonal Mar Barcelona actualment està situada a l’apartat d’informàtica, entrant al Mediamarkt (Planta 1, nivell soterrat) al fons i a ma esquerra, i te pantalla de vídeo i una taula amb macs. Al darrera del logo d’Apple hi han diverses prestatgeries amb programari, accessoris i perifèrics. Per als iPhone haureu d’anar a l’apartat de telefonia mòbil, actualment situat just a la dreta de l’entrada. Al voltant hi ha l’apartat d’informàtica amb més accessoris i perifèrics per a Mac i Win. Per als iPods i els seus accessoris i perifèrics haureu d’anar a l’apartat de só. Aquesta botiga ofereix per encàrrec configuracions a mida i servei tècnic. No ofereix ni seminaris ni la gama alta més professional (Mac Pro, Apple Cinema HD Display, Xserve, etc.).

Mostra un mapa més gran

Aquesta botiga actualment no consta al llistat oficial de la web d’Apple.

Entrades relacionades a aquest bloc: Apple Shop Apple Shop fnac El Triangle Barcelona Apple Shop fnac L’Illa Diagonal Barcelona Apple Shop fnac Diagonal Mar Barcelona Apple Shop El Corte Inglés Plaça Catalunya Barcelona Apple Shop El Corte Inglés Portal de l’Àngel Barcelona Apple Shop El Corte Inglés Diagonal Barcelona Apple Shop Mediamarkt La Maquinista Barcelona

Enllaços relacionats: Apple Shop Media Markt

L’Apple Shop Mediamarkt La Maquinista Barcelona actualment està situada a l’apartat d’informàtica, entrant al Mediamarkt (Planta Baixa, nivell soterrat) al front i a ma dreta, i te pantalla de vídeo, barra amb tamborets i una taula amb macs i iPods. A la dreta del logo d’Apple i darrera la columna hi ha una prestatgeria amb programari, accessoris i perifèrics. Per als iPhone haureu d’anar a l’apartat de telefonia mòbil, actualment situat just a la dreta de l’entrada. A l’esquerra i el davant hi ha l’apartat d’informàtica amb més accessoris i perifèrics per a Mac i Win. Per als iPods i els seus accessoris i perifèrics haureu d’anar a l’apartat de só. Aquesta botiga ofereix per encàrrec configuracions a mida i servei tècnic. També ofereix petits seminaris, els horaris dels quals trobareu al voltant de la barra. Aquesta botiga no ofereix la gama alta més professional (Mac Pro, Apple Cinema HD Display, Xserve, etc.).

Mostra un mapa més gran

Entrades relacionades a aquest bloc: Apple Shop Apple Shop fnac El Triangle Barcelona Apple Shop fnac L’Illa Diagonal Barcelona Apple Shop fnac Diagonal Mar Barcelona Apple Shop El Corte Inglés Plaça Catalunya Barcelona Apple Shop El Corte Inglés Portal de l’Àngel Barcelona Apple Shop El Corte Inglés Diagonal Barcelona

Entrades relacionades fora d’aquest bloc: Inauguració Apple Shop Media Markt

Enllaços relacionats: Apple Shop Media Markt

L’Apple Shop El Corte Inglés Diagonal Barcelona actualment està situada al mig del departament d’informàtica de la Planta 2, i te pantalla de vídeo, barra amb tamborets i una taula amb macs. A la dreta de la imatge hi ha una prestatgeria amb programari, accessoris i, atenció, Mac Pro! Per als iPhone haureu d’anar a l’apartat de telefonia mòbil. Al voltant de la botiga hi ha la resta de l’apartat d’informàtica amb altres perifèrics i accessoris per a Mac i Win. Per als iPods i els seus accessoris i perifèrics haureu d’anar a l’apartat de só. Aquesta botiga ofereix per encàrrec configuracions a mida i servei tècnic. També ofereix petits seminaris, els horaris dels quals trobareu al voltant de la barra. Aquesta botiga te part de la gama alta més professional (Mac Pro, Apple Cinema HD Display, Xserve, etc.), suposo que es pot encarregar.

Mostra un mapa més gran

Entrades relacionades a aquest bloc: Apple Shop Apple Shop fnac El Triangle Barcelona Apple Shop fnac L’Illa Diagonal Barcelona Apple Shop fnac Diagonal Mar Barcelona Apple Shop El Corte Inglés Plaça Catalunya Barcelona Apple Shop El Corte Inglés Portal de l’Àngel Barcelona Apple Shop Mediamarkt La Maquinista Barcelona

Enllaços relacionats: Apple Shop El Corte Inglés