Curiositats

Opció per copiar i enganxar a l’iPhone, tot i que a mitges…


A 9 to 5 Mac veig el següent vídeo:

En ell podeu veure un sistema de copiar i enganxar , que funcionarà, solament, al Mail i al Safari. El sistema utilitza una combinació de javascript, els enllaços del Safari i algun servei web.

L’avantatge és que no s’ha d’instal·lar cap aplicatiu, Pastebud (nom del servei) només treballa amb dos enllaços al Safari, un prepara i carrega la pàgina actual, per tal de poder seleccionar el text. Des d’allà es podrà seleccionar la part de text que volem i començar un correu amb ell o copiar-lo i enganxar-lo a una altra pàgina web.

Continuo pensant que aquesta funció l’ha de posar Apple de sèrie, però mentre no arribi, aquestes petites cosetes ens podran facilitar la feina.

Ja som més de 1000 iPhones/iPods en catala!


Segons dades que m’ha passat el Miquel, a 30/11 s’havien efectuat 1040 descàrregues des d’equips diferents de l’iPhoneCat. Això vol dir que pel món corren 1040 iPhones/iPods Touch en la nostra llengua!

IMG_0003.PNG

Excel·lent notícia, no? A veure si a poc a poc anem pujant aquesta xifra i -de retruc- els d’Apple s’adonen d’una vegada que la nostra llengua és quelcom més que un “format regional”…

Per altra banda, us confirmo que els problemes del Youtube amb el nou firm 2.2 s’han solucionat totalment i que ja podeu utilitzar l’iPhoneCat 4.0.x al 100%. Recordeu que qualsevol iPhone 2G o qualsevol iPhone 3G “legal” pot estar plenament operatiu en català, només cal fer-hi el jailbreak mitjançant el Pwnage Tool o el Quickpwn (el problema amb els 3G comprats -per exemple- via ebay és que encara no ha sortit el mètode d’alliberament total).

Resumint, si teniu un iPhone/iPod Touch susceptible de fer el jailbreak no tingueu por a passar-lo a la 2.2 i gaudir de les millores substancials del nou firm.

Serà que l’iPhone no genera suficient expectació per si mateix?…


pd. atenció important a la font d’informació ¬¬

pd2. jo l’he extret d’”El Jueves” d’aquesta setmana

Netbooks… MBA killers?


Fa un temps, el Sr. Negroponte va implusar el projecte OLPC (un portàtil per a cada nen) o “l’ordinador de 100 $”. La idea és portar la informàtica i internet a tots els nens i nenes de països desfavorits, amb un portàtil de cost ultra-baix, consum mínim (es pot carregar girant una maneta enganxada al portàtil) però amb la connectivitat suficient per poder accedir a internet. Un gran projecte molt altruista i noble, una idea excel·lent… que ràpidament va ser captada, digerida i adaptada per la maquinària consumista del primer món… apareixia el netbook! Asus donava el tret de sortida l’any passat amb el seu primer model, l’Asus eee Pc 701 i obria així la caixa dels trons…

aspone-2.jpgmedionakoya.jpg

Però… què és un netbook?

doncs un ordinador ultraportàtil que reuneix les següents característiques:

- Mides minimalistes: amb petites dife rències, semblants a una llibreta mida A-5. (pantalles de 7 a 10″)

- Pes ultralleuger: al voltant d 1 kg.

- Processador: Intel Atom a 1,6 Ghz

- Tarja gràfica: Intel GMA 950 amb acceleració.

- Connectivitat ethernet (cable) i wi-fi (per suposat), varis ports usb, lector de targes, connexió VGA per monitor extern…

- Emmagatzematge: memòria SSD (tot i que molts ja incorporen versions amb el disc dur de sempre) i sense unitat òptica.

- Web-cam incorporada (de 0,3 a 1,3 Mpx)

Tot això, a un preu mini… de 250 a 400 € (iva inc.)

Inicialment, aquests models es venien amb Linux com a sistema operatiu (amb distribucions específiques fetes per funcionar amb màquines -teòricament- de gama baixa i sense cap càrrec sobre el preu, en ser programari lliure) però actualment gairebé totes les marques donen ja la opció de muntar Win XP de sèrie.

Qui és l’usuari tipus d’un netbook?

En principi, si féssim una enquesta a peu de carrer sobre l’ús que es dona als ordinadors, gairebé la resposta més freqüent seria quelcom com “per entrar a Internet, escoltar música, veure pel·lícules, messenger i escriure cartes” (aquesta darrer ús em fa gràcia, i us asseguro que és molt habitual sentir-lo). Doncs bé, tot això -i més- ho fa un netbook. Si, a més a més, vols fer això a qualsevol lloc sense que et pesi la bossa, podríem dir que qualsevol som usuaris potencials d’un netbook. I és que les tasques relacionades amb internet, reproducció d’audio-vídeo i ofimàtica les fa sense despentinar-se. També té un nínxol molt ampli entre els professionals que es desplacen constantment (comercials) ja que normalment necessiten només bona connectivitat i quatre eines ofimàtiques.

Com està el pati? (o… com està el pati!!)

La idea “original” d’Asus (un pèl excèntrica amb els seus orígens) va donar uns resultats tan bons ($$$) que ha fet agafar el tren dels netbooks a altres fabricants: Acer, Msi, Dell, Lenovo, Airis, Ahtec, Medion, Commodore (quins records!!) ja han tret els seus netbooks al mercat, i sembla que Sony també s’hi vol apuntar, tot i que algun dels seus directius poc visionari va proclamar que això dels netbooks no tenia futur…

A casa nostra, els més comuns de trobar són els diferents models d’Asus (de 7 a 10″ amb molta varietat d’especificacions), Acer (amb el seu One) i Medion (amb l’Akoya Mini, un clònic del Msi Wind). Tractant-se d’un producte de consum de gama baixa, l’estratègia de distribució s’ha dirigit cap a les grans superfícies (Media Markt, PC City, Carrefour, Fnac…) i la veritat és que -en general- aquests productes desapareixen amb certa celeritat dels seus prestatges… de fet, algunes marques han comentat certs problemes d’abastiment d’alguns components (sobre tot dels processadors Intel Atom).

Present i futur… què farà Apple?

Com sempre, la competència ferotge entre marques ha fet que el Asus eee PC 701 (amb les 7″, RAM de 512 Mb, el seu aspecte fràgil i teclat) s’hagi quedat en poc més que una joguina… El mateix Asus ha tret models de 9 i 10″, i entre les diferents opcions i marques és fàcil trobar models amb discs durs de 160 Gb, amb bluetooth, 1 Gb de RAM (fàcilment ampliable a 2 Gb) i teclats plenament funcionals i còmodes… us puc assegurar que tenen poc a envejar a models més grans… i cars… A més a més, Intel a anunciat per a un futur proper l’Intel Atom core duo, i els fabricants anuncien models amb Wimax i tecnologia 3G integrada. Si aquestes millores no fan pujar el preu final, estaríem trobar-nos davant de màquines amb unes capacitats més que dignes.

I com respondrà Apple a aquesta nova situació? El seu MBA és un ultraportàtil, però no un netbook (bàsicament pel preu). Alguns rumors agosarats preveuen l’aparició d’un netbook des de Cupertino, amb la mateixa filosofia dels actuals netbooks, però “mac style”. Seria una gran notícia, sens dubte. Però, tenint en compte la política d’Apple en qüestions de preu final o “exclusivitat”, personalment em sembla bastant improbable. Qui sap? Avui en dia es pot tenir un netbook funcionant sense problemes amb Windows Vista, Ubuntu (amb efectes Compiz Fusion) i Leopard 10.5.4 ;) , i tot això amb un preu quatre vegades inferior.

Notarà el MBA aquesta “invasió subtil”? Mourà fitxa? Què en penseu?



L’incendi de la setmana a les oficines d’Apple, els hi costa 2 milions de dòlars


picture-17.png

Fa una setmana, en Burell Smith, ens informava que les oficines d’Apple estaven en flames. Ara s’ha sabut que aquest incendi els hi ha costat 2 milions de dòlars.

Apple també insisteix que en l’edifici cremat no ho havia cap departament d’I+D.

Més informació Planeta Mac

Incendi a les oficines d’Apple a Cupertino


Pel que diuen les pàgines web americanes no hi ha ferits, però aquesta pasada nit s’ha incendiat un dels edificis de la central d’Apple a Cupertino (Califòrnia). Aquesta és una de les fotografies que ofereixen les mitjans de comunicació: Apple HQ fire No one hurt during last night’s Apple HQ fire (Ars Technica) Vídeo de la CBS5 (CBS5)

És segura la vostra signatura digital?


Últimament comença a proliferar el costum de signar documents de tot tipus digitalment. Les institucions animen a les empreses a fer-ho, i últimament ja directament els ho obliguen a fer. Fins i tot els nous carnets d’identificació espanyols, permeten signar digitalment.

Però, ves per on, ningú ha pensat qui crea la signatura electrònica!!!

Abans de tenir tots aquests mètodes moderns, cap institució t’enviava un paper dient-te com havies de signar, cadascú signava del seu punt i lletra. I el fet de fer-ho manualment feia que es pogués saber si hom havia signat un document.

Avui en dia, les signatures són electròniques, així que la signatura no depèn de qui fa l’acció, ja que qualsevol pot fer-la. I només depèn de si disposes de la clau privada per realitzar-la.

Partint d’aquesta última consideració, ens trobem que si la nostra clau (normalment un nombre de 2048 bits, que són 256 caràcters) la té més d’una persona, tots poden fer-se passar per nosaltres i no hi haurà cap sistema que pugui contradir-ho. Ja que les signatures digitals són com un segell i totes surten igual.

Doncs bé, tornant a la pregunta inicial. Qui us ha creat la vostra clau privada per a signar? Quan aneu a fer-vos el carnet espanyol us la donen directament, o us demanen que us la genereu? Quan aneu a l’agència tributaria són ells qui us generen la clau privada?

Doncs bé, si la resposta és sí, la vostra signatura no és segura, i qui us l’ha generat pot haver-se’n guardat una còpia i pot signar qualsevol cosa en nom vostre i vosaltres no podreu dir que no ho heu fet. Quines coses, oi?

La forma segura d’actuar seria:

  1. Vosaltres us genereu una clau privada amb els paràmetres que us diguin.
  2. Genereu una clau pública amb aquesta còpia privada.
  3. Doneu la clau pública a l’organisme certificador per a que us la certifiqui
  4. Ara ja podeu signar amb la seguretat que ningú més podrà signar sense la clau privada
  5. També teniu la clau pública certificada, per a que tothom pugui comprovar que sou vosaltres qui heu signat.
  6. Si perdeu la clau privada o us la roben, heu d’anar a l’organisme certificador per anular-la i tornar a fer el mateix procés per a tenir-ne una de nova.

Jo no en tinc encara, així que no estic segur que els organismes públics actuïn així. Però tinc la sospita que és així. Algú que ho pugui desmentir? 

No seré jo qui accepti una signatura digital amb una clau privada que no he creat jo des de la seguretat de casa meva.

Switch to our mobile site