… i tenir una classe plena d’alumnes amb els seus flamants ipads (subvencionats per la mateixa Apple) esperant delerosos per baixar-se els continguts (que jo mateix he creat amb l’Ibooks Author) mijtançant Ibooks2, i encara amb més ganes d’intervenir en debats, fer deures i estar permanentment connectats amb el seu profe predilecte a través d’Itunes U app…
Un bonic somni americà. I això és el que ha donat de sí la darrera keynote sobre temes educatius del passat 19 de gener. Està clar que Apple ha donat un cop de puny a la taula i s’ha entestat a augmentar significativament la presència de la poma a les aules americanes i -com sol fer gairebé sempre- ha estat de forma innovadora i alhora estètica.
Però baixem del núvol i aterrem a casa nostra. Quins avantatges suposarà per als soferts docents catalans tanta innovació? Doncs, segons el meu modest parer… cap ni una.
A primera vista, l’Ibooks Author em va semblar una passada: Simple i amb resultats espectaculars: poder incrustar vídeos, presentacions, imatges interactives integrades perfectament en el llibre és el somni de molts docents tocats per les noves tecnologies. Però quan t’assabentes que aquestes funcionalitats funcionaran al 100% només en un iPad o que per penjar els llibres a la tenda Apple necessites donar les teves dades fiscals a la Hisenda USA, la idea ja no em sembla tan bona. Digueu-me pesimista, però jo no veig a la Generalitat (o a Apple) establint convenis i donant subvencions als estudiants universitaris (i encara menys als de secundària) per inundar les aules d’Ipads. Us recordo que el pla per digitalitzar les aules amb senzills i molt més barats netbooks se’n va anar a norris per infinitat de problemes, tant de tipus econòmic com de tipus tecnològic.
Amb semblant panorama, la revolució Apple-style amb aquestes fenomenals eines l’haurem de veure amb certa enveja des de l’altra banda de l’Atlàntic.
Per altra banda, la suposada innovació de l’iTunes U app em fa certa gràcia… Treball col·laboratiu en un grup-classe dintre i fora de les aules, fòrums de debat, deures i assignacions a distància, etc, etc… que proposa aquesta aplicació no és -ni més ni menys- les prestacions que ja fa temps duen a terme diferents entorns virtuals d’aprenentatge (els EVAs) com el mateix Moodle, Edmodo o Ning. Conceptes diferents entre sí, però que realitzen fa anys tasques molt i molt similars al nouvingut iTunes U app; amb l’avantatge de ser multiplataforma (per a qualsevol S.O.), accessibles des de qualsevol tipus d’ordinador (i -com a mínim en el cas de l’Edmodo- des de qualsevol tablet o smartphone)… i gratuïtes (tot i que el Ning té part del servei de pagament…).
Tampoc no vull ser excessivament dur amb aquest nou “regal” d’Apple. Estic convençut que pot aportar moltes i bones experiències als feliços usuaris de l’Ipad arreu del món. Però una cosa és el gaudi personal-professional a nivell individu, i un altre la realitat del món acadèmic fora dels EUA i en particular a casa nostra: un món poc amic del “think different” i fortament enganxat al món PC.
) vaig dir, llavors li vaig explicar la situació actual: en Pipo ja està passat de moda, el que es porta ara són les aplicacions per a iPad, tothom en parla molt bé. Sorprenentment la meva dona va respondre, llavors n’encomanam un pels reis. I així va ser com va arribar aquest gadget a la meva llar, a pesar d’estar ple de rumors del nou iPad 3.
