Ja fa uns dies que volia escriure sobre aquest tema però encara no sabia com enfocar-ho del tot. Segons ha transcendit fa poc ara l’activació de l’indicador de contacte amb líquids no suposa la pèrdua de la garantia. Doncs uns dies abans de la noticia sortís, l’iPhone 4 de la meva germana, diguem, que va patir un desafortunat accident.

Per causes que no venen al cas, l’iPhone va acabar donar voltes a la rentadora, no és va mullar una mica, no es va esquitxar, no li va caure un got d’aigua damunt… No no, hora i mitja de rentat, aigua, sabó, centrifugat… Vaja, ja ho sabeu.
Davant la sorpresa, l’ansietat, la desesperació de la meva germana… Em vaig posar buscar ràpidament, i el que primer vaig trobar i em va semblar més lògic (@davidcaules també m’ho va recomanar) posar l’iPhone dins d’una bossa hermètica amb arròs i sense targeta SIM. Si si, arròs, per què absorbeixi tota la humitat. Això si, no intenteu ni encendre’l, ni endolla’l ni res per l’estil, empitjoraria més les coses (la meva germana ho va fer).
Bé, després de tres dies o quatre dies, la cosa era insuportable, la tenia al telèfon i no es podia aguantar. Així que el vam endollar, l’iTunes no el reconeixia, i aparentment, funcionava! Impressionant, seguia contenint tota la informació: fotografies, vídeos, contactes… Però no tenia xarxa, no trobava cap operador disponible… Devia tenir l’antena mullada o malmesa, i l’iTunes no el reconeixia, així que hi havia poc a fer…
Ma’germana sumida en una depressió profunda… Molts potser podeu pensar que es pot viure sense iPhone, però no és així. Ella que la tecnologia ni li ve ni li va, consulta el correu, i diries que poca cosa més fa… Es volia morir! Consultava el correu, mirava internet en qualsevol moment i qualsevol lloc, mapes, vídeos i edició de vídeo també, aplicacions… El feia servir per tot, tant que ni encenia l’ordinador a casa…
Només quedava intentar anar a l’Apple Store, el no ja el teniem… Així que li vaig demanar hora al Genius Bar.
Els sensors d’humitats famosos devien estar ‘al rojo vivo’ però bé, amb una lleugera suavització de la història, el noi li va dir: “Que et pensaves, que et deixaríem sense iPhone?”. Frase de pel·lícula.
Pel mòdic preu de 200 € iPhone nou, i gràcies a la còpia de seguretat que fa iTunes, informació vital recuperada, tot i que si tingues un Mac (ja arribarà) hauria estat més maco, segur.
Clar, penseu que contracte de permanència amb Orange, que te’n feia pagar un de nou (més de 400€ crec), o donar-te de baixa i pagar, és clar, també un preu semblant; o comprar-lo lliure (700€)… totes les possibilitats en aquell moment no eren bones.
Així que ma’germana ja té el seu tercer iPhone (el primer li van canviar pel tema del sensor de proximitat). Clar, a partir de la noticia que a sortir l’endemà que li canviessin, quin seran els criteris per determinar que l’iPhone es pot canviar, o s’ha de pagar, o no s’hi pot fer res, o no sé… Perquè el company del Genius ni el va obrir ni res…

Si que hi va haver controvèrsia perquè els sensors s’activaven amb humitats altes, que no haurien… Opino també que si s’apliquen aquests criteris per un iPod, s’apliquen també a iPhones i iPads.
Què en penseu de tot plegat, heu tingut experiències?
[AppleInsider]