Opinió

gen 25 2012

I wanna be american teacher…


… i tenir una classe plena d’alumnes amb els seus flamants ipads (subvencionats per la mateixa Apple) esperant delerosos per baixar-se els continguts (que jo mateix he creat amb l’Ibooks Author) mijtançant Ibooks2, i encara amb més ganes d’intervenir en debats, fer deures i estar permanentment connectats amb el seu profe predilecte a través d’Itunes U app…

Un bonic somni americà. I això és el que ha donat de sí la darrera keynote sobre temes educatius del passat 19 de gener. Està clar que Apple ha donat un cop de puny a la taula i s’ha entestat a augmentar significativament la presència de la poma a les aules americanes i -com sol fer gairebé sempre- ha estat de forma innovadora i alhora estètica.

Però baixem del núvol i aterrem a casa nostra. Quins avantatges suposarà per als soferts docents catalans tanta innovació? Doncs, segons el meu modest parer… cap ni una.

A primera vista, l’Ibooks Author em va semblar una passada: Simple i amb resultats espectaculars: poder incrustar vídeos, presentacions, imatges interactives integrades perfectament en el llibre és el somni de molts docents tocats per les noves tecnologies. Però quan t’assabentes que aquestes funcionalitats funcionaran al 100% només en un iPad o que per penjar els llibres a la tenda Apple necessites donar les teves dades fiscals a la Hisenda USA, la idea ja no em sembla tan bona. Digueu-me pesimista, però jo no veig a la Generalitat (o a Apple) establint convenis i donant subvencions als estudiants universitaris (i encara menys als de secundària) per inundar les aules d’Ipads. Us recordo que el pla per digitalitzar les aules amb senzills i molt més barats netbooks se’n va anar a norris per infinitat de problemes, tant de tipus econòmic com de tipus tecnològic.

Amb semblant panorama, la revolució Apple-style amb aquestes fenomenals eines l’haurem de veure amb certa enveja des de l’altra banda de l’Atlàntic.

Per altra banda, la suposada innovació de l’iTunes U app em fa certa gràcia… Treball col·laboratiu en un grup-classe  dintre i fora de les aules, fòrums de debat, deures i assignacions a distància, etc, etc… que proposa aquesta aplicació no és -ni més ni menys- les prestacions que ja fa temps duen a terme diferents entorns virtuals d’aprenentatge (els EVAs) com el mateix Moodle, Edmodo o Ning. Conceptes diferents entre sí, però que realitzen fa anys tasques molt i molt similars al nouvingut iTunes U app; amb l’avantatge de ser multiplataforma (per a qualsevol S.O.), accessibles des de qualsevol tipus d’ordinador (i -com a mínim en el cas de l’Edmodo- des de qualsevol tablet o smartphone)… i gratuïtes (tot i que el Ning té part del servei de pagament…).

Tampoc no vull ser excessivament dur amb aquest nou “regal” d’Apple. Estic convençut que pot aportar moltes i bones experiències als feliços usuaris de l’Ipad arreu del món. Però una cosa és el gaudi personal-professional a nivell individu, i un altre la realitat del món acadèmic fora dels EUA i en particular a casa nostra: un món poc amic del “think different” i fortament enganxat al món PC.

Escrit per espitgn • Apple, Educació, Opinió • 4 • Etiquetes: , , ,

oct 17 2011

Amb l’iPhone 4S a les mans!


Avui us deixem amb una entrada d’en Marc Vilaregut que té la sort de ja tenir un iPhone 4S a les seves mans ;)

7 del matí de divendres, una trentena de persones esperen davant de la botiga d’Apple de Miami a que obrin, a les 8, per poder ser els primers en aconseguir el nou iPhone 4S. Alguns han passat la nit allà, més de 13 hores i amb cadires i bona temperatura han compartit espera, jocs i aplicacions de l’iPhone o de l’iPad amb la resta d’usuaris i fans d’Apple.

Quatre carrers  més amunt la tenda At&t oficial (i una de les més grans de la ciutat). Allà també hi ha cua però molt menor, unes 15 persones. Els treballadors ja són a dins obrint els ordenadors i distribuïnt-se la feina. Normalment obren a les 9, però avui fan horari especial i també obriran a les 8 i amb tots els empleats que tenen en plantilla 15, dels quals 12 s’encarreguen d’administrar la venta dels telèfons i dos estan a fora donant informació i repartint fulls i aigua.

Això s’ha vist reflectit avui amb les dades que ha proporcionat la companyia de Cupertino: 4 milions d’iPhones 4S venuts des de divendres en 7 paisos. L’any 2010 quan es va llençar l’iPhone 4 només es van vendre 1.7 milions. I el dia 28 estarà en 22 països més.

8:45 Sóc el següent a la cua. Després d’haver tingut un iPhone 4 (amb una targeta SEVEY per desbloquejar-lo, i haver intentat instal·lar el iOS5 se’m va bloquejar).  Una bona excusa per adquirir el nou telèfon que a primera vista no té tantes novetats com l’iPhone4.

Després de posar-lo en pràctica tot el cap de setmana puc treure unes quantes conclusions:

La primera: si tens un iPhone 4 no val la pena canviar. El processador A5 és molt potent, però realment només hi han un parell de jocs que necessitin una potència tan gran per posar l’anterior xip del iPhone 4 en problemes. Tot i així a l’obrir aplicacions i pàgines web pesades és nota una velocitat afegida.

Comparant-lo amb el iPhone 3G i el 3GS la diferència és molt més gran. Ja ho era l’iPhone 4 quan va sortir i encara ho és més aquest nou terminal.

La càmera de fotos, que per a molts és una peça important, té molts avenços. Es nota particularment en dos ocasions: al gravar vídeo l’estabilitzador d’imatge dóna molt de joc i en les fotos de nit o amb poca llum. Realment han trobat la combinació per captar més llum a les fotos. I per si no ho havíeu llegit, els vídeos són de qualitat 1080 i de 30 frames per segon, però segurament al vídeo no se l’hi dóna tanta importància… Si ets un fanàtic d’Instagram o de fer fotos i vídeos cada dia, potser si que val la pensa pensar en canviar-se al iPhone 4S.

Per últim la velocitat a internet. Deixeu-me fer marxa enrere un moment, a mi no em va decebre la presentació de l’iPhone 4s. La gent havia vist un prototip d’iPhone 5 que feia meravelles, però era això: un prototip. Si veiem un prototip de cotxe volador i de cop ens presenten un Ferrari també ens quedarem decebuts? Jo no ho dubto, em quedo amb el Ferrari ràpidament.  El que si m’esperava era que tingués el potencial 4G per navegar per internet, però no va ser així. En canvi van presentar un sistema, del qual no van voler explicar molt en que es basava, però venien que la velocitat d’Internet es doblava comparat al iPhone 4. Si aquest anava a uns 7,2 Mbps el 4S arribava fins als 14,4Mbps. I la veritat es que es nota. La combinació del xip A5 i la nova doble antena carreguen vídeos a una velocitat que impressiona i carrega pàgines d’internet grans com si fossin versions mòbils.

I per última la “pijada” que Apple  va comprar per 200 milions de dòlars però que enamora: Siri. És difícil explicar, és molt millor posar-ho en pràctica i forçar-lo a qualsevol cosa: a que et posi la alarma a les 8 del matí, a que et recordi trucar a la teva mare al sortir del restaurant, a que anoti que el teu germà et deu 20$ del sopar anterior i t’ho recordi en 2 dies, a que et converteixi 20$ en euros, a que et digui com esta el trànsit per arribar a casa o que et digui quan viatges a Barcelona, i més i més i més, i ho respon tot i tot i tot. Tant és així que li he fet la pregunta que ens estem fent tots…i me l’ha respost:

Escrit per Miquel Labòria • iPhone, Opinió • 1 • Etiquetes: , ,

oct 3 2011

La meva experiència amb Lion


La majoria dels frikis d’Apple no han pogut resistir-se a instal•lar al seu Mac el que ha de ser el millor sistema operatiu de Cupertino: OS X 10.7 Lion. En aquest post us parlaré de la meva experiència en aquest mes i escaig que l’he estat emprant. Recordeu que Lion és un sistema operatiu que encara ha de creixer molt i alguns serveis com iCloud faran de Lion un sistema operatiu millor.

Lion ha estat el meu tercer sistema operatiu, vaig començar amb Leopard en el meu primer portàtil, un MacBook Pro Penryn. L’actualització a Snow Leopard no va suposar gaires canvis en relació a l’anterior sistema operatiu i les poques novetats que van arribar han estat una anticipació de serveis que, en teoria, pertanyen a Lion.

Dels dos ordinadors que tenc, el MacBook Pro és el que utilitz de sobretaula, per això hi tenc connectat una antiga apple cinema display de 23″, i el MacBook Air d’11″, és el que me soluciona la portabilitat i de veritat ho fa molt però que molt bé.

Les sensacions que he tingut del sistema operatiu curiosament han estat divergents, en el MacBook Air crec que és una actualització que realment val molt la pena, però en el MacBook Pro de 3 anys, crec que el sistema operatiu més que millorar el hardware l’ha empitjorat.

Cert que hi han prestacions que en qualsevol dels meus ordinadors m’encanten: desada automàtica, la nova agenda, el fantàstic Mail, poder trobar les apps obertes que he emprat en darrera versió. Hi ha altres prestacions que no he pogut provar: Versions perquè no hi ha apps que tenguin aquesta prestació implementada, Air Drop perquè el meu MacBook Pro no és compatible i no li he fet el hack. Per acabar també hi han prestacions que no m’agraden, principalment el Finder

En el MacBook Air les apps a pantalla completa són un encert! Els gestos són fantàstics i donen sentit a un Launchpad (que no creia amb ell) perquè amb dos tocs de mans es pot engegar una app. En relació al rendiment l’ordinador es comporta magníficament amb només 2 Gb de RAM, l’únic però que he trobat és hi han algunes errades de refresc de la pantalla.

En el MacBook Pro, en un ús ofimàtic senzill no he notat cap baixada de rendiment però utilitzant l’ordinador a full sí he notat una baixada de rendiment, per exemple editant vídeo de HD amb iMovie m’ha demanat que alliberi memòria, malauradament ja no en puc ampliar. Els gestos Multi-Touch no me funcionen en el Magic TrackPad, però si en el petit TrackPad del portàtil, que no utilitz perquè el tenc sobre un suport. Les apps a pantalla completa no tenen sentit en una pantalla de 23” i no hi ha suport per a dues pantalles, una me queda buida… Per primera vegada he notat que l’ordinador es fa vell.

Gràcies a Jobs! no he tingut els greus problemes que alguns usuaris han patit en els seus ordinadors, però el que és cert a nivell general és que hi ha una percepció que l’ordinador s’ha tornat vell. Apple havia conseguit rompre aquest mite, tots els nous SO no feien res més que millorar el funcionament de la màquina, ara veiem que no és així.

Recomanar la seva instal·lació? Si tens un ordinador antic…crec que pots continuar emprant el sistema operatiu que utilitzes… fins que les coses millorin i hagis ampliat a tope la RAM. Si tens un ordinador dels nous amb els processadors QuadCore… no ho dubtis!

Escrit per davidcaules • MacBook Air, MacBook Pro, Opinió • 6 • Etiquetes:

ago 5 2011

Opinió sobre els productes i el servei postvenda d’Apple


Més opinió sobre Apple. Aquest cop sobre els productes que fabriquen, la seva qualitat, i posteriorment el servei postvenda. Al final trobareu els links a les dues anterior entrades d’opinió.

No tot és bo ni està ben fet ni és de bona qualitat a Cupertino. Alguns cops em decanto a pensar així. I per fets, no perquè si. Per exemple, l’iPhone 4 tenia un greu defecte de disseny: l’antennagate. I no només aquest, sinó que alguns models tenien problemes amb el sensor de proximitat. Tot i això la gent comprava l’iPhone i estava ‘satisfeta’.

Sense anar més lluny, a la meva germana tenia el problema del sensor de proximitat i problemes de connectivitat: cita al genius i iPhone nou. Cap problema. Dos amics van adquirir un iPhone blanc cada un al mateix moment, poc després d’apareixer. A la setmana, a un li va caure de la mà, amb la mala sort que va afectar a la pantalla: una part es va quedar insensible, tot i que exteriorment estava intacte, sense cap signe de maltractament. Bé, doncs cita a la Genius Bar, a veure si cola…

De camí a l’Apple Store, l’iPhone de l’altre amic es va quedar ‘penjat’ en la roda de quan s’inicia, no es podia reiniciar ni res. A l’arribar a l’Apple Store, segona cita demanada. Al final la jornada es va saldar amb dos iPhone nous. I em van comentar que els hi va donar la sensació que tot i no ser problemes freqüents o reportats, els van canviar sense ‘oposar resistència’ i sense demanar masses explicacions. Segur que vosaltres us hi heu trobat.

Si recordeu els primers iPad 2 tenien fugues de llum, i a David diria que li van canviar per un de nou. Jo també en tenia, ara ja no tant, tot i que juraría que tinc una cantonada més aixecada que les altres.

I per què em preocupa i poso a discussió això?

D’aquí un parell de mesos el meu MacBook Pro cumplirà un any, i conseqüentment s’acabarà la garantía. D’aquí la reflexió sobre l’AppleCare de l’altre dia. Val la pena? ens preguntàvem. I vaig rebuscar pel Google casos concrets i opinions sobre AppleCare. Em vaig trobar molts casos del tipus: ahir se’m va acabar la garantía d’un any i avui la placa base m’ha dit adéu (diria que @mlopca li va passar abans o després, no recordo) 500 euros de reparació…

Parlant de MacBooks… ara em ve al cap el cas del MacBook de policarbonat no unibody, que també tenia un defecte de disseny: la superficie interior, la del teclat com si diguessim, s’enfonsava i s’esquerdava, Apple va iniciar un programa per canviar-les gratuïtament. De la mateixa manera, en aquest model les parts aprop de la sortida d’aire s’esquerdaven amb facilitat. I ara l’últim MacBook unibody s’està donant el cas que la part de goma del cul del portàtil s’està desenganxant en alguns casos. I com no, les esquerdes també i són.

Amb el que valen aquests productes es poden permetre fallar a la taula de disseny, o en la producció? I més encara, existeix de veritat la obsolescència programada? Jo opino que si i que no. Pel que fa a qualitat, no; pel que fa a altres temes no.

L’altre dia vam fer una entrevista a Pedro Aznar a Applesencia (escric alguna cosa per allà també) i explicava que ara només utilitza el seu MacBook Pro de 2006, que funciona perfectament fins a dia d’avui. Per què canviar-lo doncs?

Així que el què vinc a dir (potser en la primera part de l’entrada es nota més) és que Apple potser no fa les coses perfectes, que és com haurien de ser, o si més no, gairebé, (amb el que valen estareu pensant…) però sap com mantenir el client satisfet.

Jo ho estic veient a la meva feina: si el client està satisfet, tornarà segur. I si el tractés bé, encara més. I en els temps que corren, això és molt important. M’imagino amb un Samsung Galaxy per exemple, i què he de fer si se m’espatlla? Les experiències de reparació que m’han explicat no han sigut bones, i al igual te’n donen un de nou… (Si algun lector ens pot explicar algún cas particular… endavant).

Què en penseu de tot plegat? Potser és una entrada un pèl desordenada i poc clara, però més o menys així és com ho tinc al cap. Qualsevol dubte, pregunta o aportació, comenteu!

 

Opinió sobre AppleCare

Opinió sobre OS X Lion

Escrit per Pere Montpeó • Opinió • 11 • Etiquetes: , , , , ,

jul 30 2011

Opinió sobre AppleCare


Aquesta setmana va de opinions. El tema de l’AppleCare ve perquè avui he llegit una entrada a MacRumors sobre l’opnió d’un genius sobre AppleCare: recomana la seva compra per un ordinador 100%. Més que donar-vos la meva opnió, la comparteixo amb el genius.

Comenta que només amb el costos d’enviament per a la reparació fora de garantia gairebé ja equivalen al preu de l’AppleCare. En tot cas, si se’ns espatlla alguna peça delicada pot superar fàcilment el preu de l’extensió de garantia. Així que, per aquestes raons tan simples, per què no?

L’AppleCare és una extensió de garantia de dos anys, a partir de la finalització del primer. Cobreix totes les despeses de desplaçament del producte si no es disposa de proveedor de serveis autoritzat d’Apple aprop, la mà d’obra i les peces, suport telefònic, accesoris com l’adaptador de corrent, els Airport i Time Capsule, i la pantalla si la vas comprar amb el portàtil si es dóna el cas.

Aquesta garantia és mundial, serveix en qualsevol país, és transferible (si véns el Mac… valor afegit) i es veu que pots fer una devolució (això no ho acabo de tenir clar).

El company acaba dient que per un iPod iPhone o iPad potser no té molt de sentit, ja que normalment o cauen al terra, o són robats, així que…

Si voleu podeu llegir una entrada de Hiulit de fa tres anys sobre la seva experiència amb l’AppleCare Protection Plan. Ara a mi em ronda pel cap… Si mireu els comentaris, una placa mare de l’època (només són tres anys) costa uns 500 euros. El meu MacBook farà un any en dos o tres mesos. Moment de plantejar-s’ho no?

Ja us ho explicaré. Vosaltres teniu AppleCare per algun dels vostres dispositius? Us ho esteu pensant? Hi esteu en contra?

Escrit per Pere Montpeó • Opinió • 9 • Etiquetes: , , ,

jul 28 2011

Opinió sobre OS X Lion


Porto poques hores amb Lion al MacBook i de moment gairebé tot perfecte. La descarga va ser relativament ràpida a través de la Mac App Store, i fins i tot la vaig pausar i la vaig continuar al dia següent. Cap problema. I abans d’instal·lar, important, guardar l’aplicació d’instalació de Lion, grabar-la en un CD o en un USB (mossegalapoma explica com fer-ho en un pendrive) per si en un futur hem de trastejar alguna cosa. Comencem la instal·lació. Més

Escrit per Pere Montpeó • Mac OS X, Opinió • 5 • Etiquetes: , , , , , , , , , ,

mai 12 2011

La música al núvol


Aquests últims dies han estat carregats de notícies sobre el tema, i em sembla mirar tota aquesta informació des de una basant d’usuari Apple i de dispositius iOS…

Però anem a pams, penso que actualment hi ha varis serveis que ens permeten escoltar la música utilitzant el núvol (és a dir la xarxa) i m’agradaria parlar de les més importants ara mateix…

Més

Escrit per Miquel Labòria • Anàlisi, Opinió • 1 • Etiquetes: , , , , , , ,

1 2

Switch to our mobile site