Tutorial

mai 29 2008

10.5.3: Sincronització de contactes amb Google SENSE iPod Touch / iPhone


Una de les novetats que aportava ahir l’actualització a la 10.5.3, era la possibilitat de sincronitzar els nostres contactes amb els serveis de Google, però entrant amb profunditat al tema i veient els comentaris que heu anat deixant, era un tema limitat als usuaris d’iPod Touch i iPhone…

Doncs bé, l’Arroz, ens ha deixat els comentaris la manera de treure aquesta limitació:

Els passos a seguir són:


  2. Si no disposes d’un editor de Property List, pots descarregar el shareware PlistEdit Pro i instal·lar-lo.
  3. Obrir el fitxer ~/Library/Preferences/com.apple.iPod.plist i fer-ne una còpia de seguretat. Després vés obrint les branques de l’arbre fins a trobar “Family ID.” Canvia el valor a 10001, Tal i com es mostra més avall.

  4. Graba els canvis. Obre l’Agenda i les seves preferències. Ja hauria de sortir l’opció de sincronitzar amb Google. ;)


Més informació

Actualització:

Segons ens informa l’Arroz que no és la solució definitva, ja que quan enxufes un iPod es restaura el fitxer en qüestió…
A part de que elimina l’agenda de l’iPod…
S’haurà de buscar una nova solució!

Escrit per Miquel Labòria • Leopard, Tutorial • 10 • Etiquetes: , , , , ,

abr 13 2008

De DVD a iPod/tv sense (gaire) esforç


Segurament tots estem d’acord en que l’iTunes és un dels programes fonamentals per a qualsevol usuari personal de Mac (i de molts usuaris de Windows). Al llarg dels anys ha passat de ser un simple reproductor de música a ser un monstre que té mil funcions i és la peça central per gestionar tots els nostres actius multimèdia (medis i maquinari) des d’un mateix punt i amb relativa facilitat.

Tot i això, em sembla que l’iTunes encara està millor preparat per gestionar música que vídeo, segurament fruit de l’herència musical amb la que va ser concebut. Un exemple senzill, quin sentit té que es guardin les pelis en un directori de la carpeta de l’iTunes que està dins del directori de música?

Una de les coses que més trobo a faltar en l’iTunes és la capacitat de convertir una peli de DVD en un arxiu MP4 des del propi programa, de manera anàloga a com ho puc fer amb un CD de música per passar-lo a MP3. Hi ha l’excusa que els DVD estan protegits amb CSS i que seria il·legal fer un sistema que se’l saltés, però també podrien haver-ho fet només per DVD sense protecció i que fos l’usuari qui busqués la manera de saltar-se-la, tal com fan ara altres programes alternatius i comercials.

Comprimir de DVD a MP4 ja és possible amb molts programes externs diferents, però la clau del procés de conversió està en obtenir un fitxer resultant que tingui 3 propietats primordials:

  1. Que el mateix arxiu es pugui veure sense problemes de compatibilitat a l’ordinador, a l’tv i a l’iPod.
  2. Que es pugui veure en una qualitat i resolució decents 
  3. Que tingui una mida acceptable

Si això es pugues controlar des del propi iTunes com es fa ara mateix amb la conversió de CD a MP3, seria fantàstic, però mentre no s’inclou com a opció… vull compartir com ho faig jo per obtenir arxius que compleixen amb aquests requisits a base d’informació que he anat recopilant a Internet.

Per fer aquesta recepta, necessitarem, un DVD qualsevol, el programa Handbrake i finalment, l’iTunes.

Aquest article no va d’ensenyar a fer anar el Handbrake, perquè entre altres coses és força trivial, sinó de compartir els ajustaments amb els que aconseguir bons resultats que compleixin les tres condicions anteriors, no es tracta per tant de comprimir a molt bona qualitat i mida petita si al final només podem veure els fitxers a l’ordinador, es tracta de que amb una codificació ens serveixi per a tots.

Us deixo dons unes captures de pantalla amb comentaris per que us feu uns perfils que es puguin fer servir per codificar ràpidament.

La idea és doncs, crear-se un perfil per pel·lícules en format de pantalla quadrada (en aquest cas li he dit ipod square) i un altre per vídeo de format panoràmic (ipod wide screen aquí). Si seguiu aquesta pantalla i la següent després podeu desar els perfils per no repetir cada cop el mateix.

Finalment, l’àudio no queda registrat al perfil, així que l’haureu de seleccionar cada cop que comprimiu un DVD. Aquests són els valors que jo faig servir normalment.

I això és tot, jo ha us he dit, no soc cap gurú de la compressió, però aquest sistema em serveix i és fàcil de fer anar, si teniu propostes de millora, estaré encantat de que me les comenteu! 

Escrit per speedball • Apple TV, iPod, iTunes, Tutorial • 2 • Etiquetes: , ,

abr 9 2008

Crear un llapis òptic


Aquí podeu veure un vídeo de com fabricar-vos un llapis òptic i com configurar-lo en el vostre MAC, per poder escriure i inter-actuar directament sobre la pantalla de l’ordinador, o d’un projector.

Escrit per Xin • Tutorial • 10 • Etiquetes: , , ,

abr 8 2008

Pwnage… una nova era a l’iPhone/iPod touch


No es pot negar que l’aparició del Ziphone va marcar un abans i un després en l’intrincat món de l’activació-alliberament de l’iPhone/iPod Touch. Per fi apareixia un programa que activava/alliberava qualsevol firm, en pocs min uts i sense una gran perícia per part de l’usuari… ja que la seva intervenció es limitava a obrir el programa i pitjar quatre botons. En una paraula… semblava que ja teníem el mètode definitiu! Cert… fins a l’arribada del Pwnage!

pwnage.tiff

Què vol dir Pwnage?

Aquesta paraula tan difícil de pronunciar amaga un concepte totalment nou. La paraula en sí és la unió de dos mots: Pwn=en el món hacker, obtenir el control total sobre un ordinador/ age=era, època. Per tant, podríem traduir Pwnage com “l’era del control total -en aquest cas- del nostre iPhone/iPod”.

I què es?

Fins ara, els mètodes anteriors de jailbreak-alliberament es basaven en el “hackeig” del firm un cop l’havíem introduït dintre del nostre aparell. El firm (aquest arxiu tan pesant que s’introdueix a l’iPhone via iTunes) era intocable abans d’introduir-lo a l’iPhone, ja que -en cas contrari- els sistemes de detecció del bootloader s’encarregaven de bloquejar la seva instal·lació. El mètode Pwnage es fonamenta en el “hackeig” del bootloader, fent saltar la protecció anti-firm-no-oficial i permetent, per tant, instal·lar qualsevol firm que hagi estat manipulat abans d’introduir-lo.

I això quins avantatges té?

Us posaré uns quants exemples… Si tenim un firm modificat de tal forma que s’hagi rebentat la protecció per utilitzar-lo amb qualsevol targeta, no farà falta instal·lar programes ni fer procesos d’alliberament “a posteriori”. A més a més, si volem restaurar l’iPhone amb aquest nou firm, després de fer-ho ja tindrem un iPhone activat i alliberat instantàniament.

Un altre exemple (ben aviat una realitat, quan alliberin l’aplicació IPSWTool): Em faig un firm “a mida” amb les meves aplicacions i “pegats” indispensables… installer, bsd subsystem, open SSH, Community Sources, Deviphone-CAT, etc… Cada cop que vulgui restaurar-lo, en acabar tindré ja el meu iPhone a punt per utilitzar-lo… i en català! A més a més, podrem actualitzar a altres noves versions de firm en un moment i sense esperar nous mètodes d’alliberament específics.

Més utilitats: fer còpies de seguretat de les nostres dades dins del mateix firm… i fins i tot… instal·lar-hi altres sistemes operatius!! (no sé què tal es veuria un Windows Mobile dintre d’un iPhone… ;) )

Tot i que moltes d’aquestes perles són encara ciència-ficció, a dia d’avui ja podem fer el jailbreak i l’alliberament del firm 1.1.4… i també del proper 1.2 (encara beta).

Mans a l’obra!

Què ens cal?

1) Un iPhone/iPod touch amb el seu cable de connexió USB i amb la bateria ben carregadeta (per si les mosques…)

2) Un mac (el programa, a dia d’avui, només és compatible amb macs).

3) El pack Pwnage. Descarregeu-lo aquí

3) El firm 1.1.4. Si no el teniu, descarregueu-lo Aquí per a l’iPhone i Aquí per a l’iPod touch. (recordeu que heu d’utilitzar un navegador diferent al Safari, ja que aquest navegador té el costum de descomprimir els arxius descarregats, i no ens interessa en aquest cas…)

NOTA: A partir d’ara, posaré iPhone de forma genèrica, per referir-me tant a l’iPhone com al Touch.

Abans de començar:

Si teniu un iPhone sense alliberar i amb la 1.1.4, no cal que feu res. En cas contrari, us recomano que el restaureu al firm 1.1.4 (així evitareu que altres processos d’alliberament, com el Ziphone, puguin interferir. Recordeu que la restauració esborra qualsevol informació de l’iPhone… assegureu-vos que teniu una còpia de seguretat al vostre mac).

Som-hi!

1) Posem l’iPhone en mode restauració (l’apagem, pitgem sense deixar anar el botó Home i el connectem al mac mitjançant el cable, i el deixem anar un cop ens surti la icona d’iTunes amb el cable usb). Mentretant, el iTunes s’haurà obert i ens informarà que tenim un iPhone en mode restauració. Tanquem iTunes.

2) Obrim l’app Pwnage Tool que està dintre de la carpeta descarregada del Pack Pwnage. S’obre la següent finestra


pwnage tool.tiff

3) Pitgem el botó Browse.ipsw. Cerquem la ubicació on està el firm 1.1.4 oficial que hem baixat, el seleccionem i pitgem Open.

4) Un cop hagi reconegut i acceptat el firm (apareix un missatge a la finestra del programa, pitgem el botó iPwner. Al cap d’un segons, s’obrirà una finestra amb el missatge

“Your iPhone/iPod is now being pwned. Please wait for reboot”

mentre el nostre iPhone es posa en mode “verbose” i comença a vomitar text en blanc sobre la pantalla en negre… al cap d’un minutet, l’iPhone es reiniciarà (noteu com ara, enlloc del logo d’Apple, apareix una pinya mossegada…) i torna a la pantalla d’activació via iTunes.

5) Pitgem el botó IPSW Builder, i a la finestra que apareix seleccionem NOMÉS les següents opcions:

- Enable baseband update

- Neuter bootloader

- Unlock baseband

- Activate phone

- La darrera opció (Use DevTeam custom pictures) és opcional. Si volem que a partir d’ara i de forma permanent aparegui la pinya enlloc del logo d’apple, seleccioneu-la (personalment, jo em quedo amb el logo d’Apple…)

Pitgem l’OK. Si us demanés la ubicació dels arxius Bootloader (a mi no m’ho va demanar…) només cal que ho indiqueu (estàn a la mateixa carpeta que la aplicació Pwnage tool). Cal que l’indiqueu la ubicació d’ambdós Bootloaders, i pitgeu OK.


pwnage4.png

6) Ara l’aplicació començarà a “hackejar” el firm… Triga uns 2 minuts i va apareixent el procés a la finestra… Finalment, apareixerà el text “Successfully built custom.psw….” Si aneu a la ubicació del mac on teniu el firm 1.1.4 oficial, veureu que ha aparegut un nou arxiu del firm amb la paraula “custom” al seu nom. Aquest és el firm modificat que utilitzarem a partir d’ara.

7) Tornem a posar el iPhone en mode restauració (com al pas 1) i restaurem des d’iTunes (amb la tecla Alt pitjada mentre seleccionem “Restaurar”). Busquem el firm “custom” i deixem que restauri com sempre.

8) Quan acabi la restauració, veureu que a l’iPhone s’obre l’aplicació BootNeuter i -de forma automàtica- es posa a “flashejar” la Baseband i el Bootloader. Deixeu que vagi fent.


snap_201621.jpg

9) Quan acabi, ja teniu el iPhone activat, alliberat i a punt per a ser utilitzat. :)

Escrit per espitgn • Apple, iPhone, iPod Touch, iTunes, Tutorial • 2 • Etiquetes: , , ,

abr 2 2008

Auto-completar paraules en OS X


El nostre sistema operatiu, el Mac OS X, té un munt d’opcions que a vegades podem desconèixer, i aquest en pot ser un cas, té una opció que ens serveix per auto-completar paraules utilitzant el diccionari del sistema.

D’entrada, és interessant tenir instal·lat el diccionari en català (CocoASpell), aquells que no el tingueu, aquí trobareu com fer-ho.

Per tant, aquesta opció només ens servirà, a aquelles aplicacions que utilitzen aquests diccionaris: Safari, iWork i totes les aplicacions fetes en Cocoa.

La única cosa que hem de fer és, quan estem escrivint una paraula, polsem option (alt) + esc, i automàticament ens sortiran totes les opcions que coincideixen:

Podeu fer vosaltres mateixos la prova!

Font de la informació: OS X Help

Escrit per Miquel Labòria • Mac OS X, Tutorial • 1 • Etiquetes: ,

mar 24 2008

Backups i Mac – Recomanacions


backups en mac

Resulta curiós el poc que han variat els hàbits de fer còpies de seguretat de les dades personals que conté l’ordinador des dels principis de la informàtica. La majoria dels usuaris personals segueixen deixant en mans de la sort (fiabilitat dels components electrònics i possibles errors humans) el destí de les dades que contenen els seus ordinadors.

El que si que ha canviat és la magnitud de la tragèdia que representa perdre les dades que hi tenim emmagatzemades: en els primers ordinadors, el màxim que es podia perdre era una modesta cole de fotos (presumiblement eròtiques), el correu electrònic, els treballs del cole/curro i potser algun programa que podia ser complicat de tornar a instal·lar. Una bona emprenyada, però qui no ha agraït de tant en tant fet net i començar de zero sense lligams… (val, val, no em mateu ara)

Avui dia, si se’m fa malbé el disc dur, perdo 30 GB de música que m’ha costat molt de temps recopilar, una quantitat equivalent de pel·lis, uns quants GB de fotografies de tota mena (sí, eròtiques també) programes que em costaria molt de tornar a trobar, treballs que encara no hagi lliurat… vaja, un drama en tota regla. Molt més drama per quant avui dia el preu dels discs durs ha baixat tant, que resulta injustificable no comprar-ne un i dedicar-lo justament a això, a fer de còpia de seguretat!

100 euros compren avui dia un disc dur extern USB de 500GB que serveix perfectament per a fer còpies de seguretat. I si, a mes, tens un mac amb Leopard, només has d’activar la funció Time Machine, connectar-lo al Mac i dir-li que faci servir aquell disc per fer còpies de seguretat, res més i ja estarem protegits!

time machine en acció

El que resulta realment perillós i és un error comú és comprar-se un disc dur extern, dedicar-lo a emmagatzemar dades i pensar-se que amb això ja hem fet una gran feina per protegir les dades…

Un disc dur extern només és això, un disc dur, i amb la baixada de preus que han patit també s’han relaxat bastant més els controls de qualitat i han augmentat els problemes que acostumen a donar. Vaja, que tant se val on guardem les dades, tant si és al disc dur intern de l’ordinador com si és en un disc dur extern, que el problema està en que si només guardem les dades en un sol lloc, sense tenir-los duplicats, estem exposats a qualsevol eventualitat i a perdre-les.

Si el que necessitem és ampliar la capacitat d’emmagatzemament de l’ordinador amb un disc dur extern, una bona recomanació per a l’usuari domèstic és comprar DOS discs durs idèntics i configurar-los com a RAID 1, així ens assegurem que si un dels dos falla, l’altre conserva una còpia idèntica de les dades (el propi Mac s’encarrega de mantenir sempre les dades sincronitzades entre els dos discs durs) i com a avantatge addicional guanyem una mica de velocitat en accedir a les dades (ara l’ordinador pot llegir des dels dos discs durs al mateix temps i això accelera el procés quan es vol accedir a dos ubicacions diferents dels disc dur al mateix temps).

RAID1

Per fer això, els usuaris de Mac ho tenim realment fàcil, només cal anar a la utilitat de discos del sistema i configurar el RAID amb els dos discos externs, un procés completament trivial si tenim en compte que es perden totes les dades inicials dels discs externs).

Resumint, les meves recomanacions sobre backups per ordinadors domèstics serien aquestes:

  • Afegeix un disc dur extern amb una capacitat que sigui com a mínim la mateixa que la del disc dur intern de l’ordinador i posa en marxa el Time Machine (si no tens Leopard hauràs de fer anar un programa de backups, molts discs durs externs en porten algun, tot i que sigui una versió limitada). Si tens un Mac amb Leopard, només et caldrà endollar-lo a l’ordinador i el sistema t’avisarà per que confirmis que el vols fer servir per Time Machine. La primera còpia serà llarga, però després només es guarden els arxius que s’han modificat, així que ni te n’adonaràs del procés. Potser és bona idea que excloguis del backup directoris on es modifiquin molt els arxius i facin el procés més lent (per exemple, si exclous el directori on s’emmagatzemen els directoris temporals dels programes de descàrregues P2P faràs que els backups siguin molt més lleugers). Mira les preferències de Time Machine per excloure aquests directoris.
  • Si necessites més emmagatzemament pel sistema, compra dos discs durs iguals i configura un RAID 1, així protegeixes les dades des del principi amb redundància i si explota un disc dur et quedarà l’altre en perfecte estat per recuperar les dades. Només has de connectar els dos disc durs al sistema, anar a la utilitat de discos i configurar allà el RAID 1. Fàcil, fàcil…

Realment amb un Mac i al preu que van els discs durs externs, queden poques excuses per perdre les dades… :) Si necessiteu cap aclariment, ja sabeu on soc.

Escrit per speedball • Apple, Leopard, Tutorial • 20 • Etiquetes: , ,

mar 15 2008

Un petit “tunejat” al dock del leopard


Una de les millores que ens ha portat el Leopard és l’existència dels “stacks” (un nou sistema de mostrar les carpetes que tenim al dock, per si algú no ho sap…)

Per defecte, Leopard incopora a la part dreta del dock les carpetes “Descargas” i “Documentos”. En aquest mini-tutorial aprendrem a col·locar la carpeta “Aplicaciones” al dock, (aprofitant-nos així dels stacks) i a “tunejar-la” una miqueta…

1) Per posar la carpeta “Aplicaciones” al dock

  • Entreu al finder i feu doble clic sobre el disc dur del vostre mac (barra lateral). Dintre del disc trobareu la carpeta “Aplicaciones”.

  • Arrossegueu aquesta carpeta al dock, a qualsevol lloc a la dreta de la línia discontínua que separa les carpetes i la paperera de les aplicacions.

Ja teniu la carpeta al dock. Com podeu veure, ara podeu visualitzar i accedir a les aplicacions de forma ràpida, i visualitzar-les en forma de stacks. Això es pot fer amb qualsevol carpeta, és clar.

Bé, un cop fet això… veurem que la carpeta ja no es mostra com a tal, sino com un seguit de icones de les nostres aplicacions, una darrera de l’altra…

app2.tiff

evidentment, la que es veu en primer lloc és la més visible (en aquest exemple, és la “Agenda”, ja que aquesta carpeta la tinc organitzada de forma alfabètica…). Pitjant el botó dret sobre la carpeta, podreu canviar l’ordre de visualització.

Digueu-me llepafils… però aquesta forma de visualització no m’agrada… sembla que tinguis al dock l’aplicació Agenda dues vegades….

Bé, fent una petita trampa podem solucionar això i posar la imatge d’una carpeta al davant, quedant així…

app1.tiff

2) Tunejat de la carpeta

  • Dins de la carpeta “Aplicaciones”, creeu una nova carpeta, que anomenarem “0″ (zero). Així ens assegurem que serà la primera que apareixerà al stack (si el tenim ordenat de forma alfabètica, és clar).

  • Ara ja tenim al davant la imatge de la carpeta, que -personalment- queda millor.

  • Si voleu que porti “gravada” la icona d’aplicacions (com a la imatge), aneu al disc dur, busqueu la carpeta aplicacions, i feu clic dret sobre ella.

  • Escolliu la opció “Obtener información”. Se us obre una finestra amb la informació de la carpeta. A la part superior, teniu una miniatura de la icona de la carpeta.

  • Feu clic sobre aquesta icona (es marca amb una vora blava tènue). Feu “cmd+C”, així copieu la icona al porta-papers.

  • Aneu a la carpeta “0″ de la carpeta “Aplicaciones”, clic dret, “Obtener información” i clic sobre la miniatura de la part superior.

  • Feu “cmd+V”, ara heu enganxat la icona nova a aquesta carpeta.

  • Cal reiniciar l’ordinador per veure el canvi. (per suposat, si canvieu l’ordre de visualització per un criteri diferent a l’alfabètic, pot ser que no funcioni).

D’acord, no és un truc que ens solucioni la vida, però deixa el vostre dock una mica mes polidet… ;)

Escrit per espitgn • Leopard, Mac OS X, Tutorial • 3 • Etiquetes: , ,

« 4 5 6 7 8 9 10 11

Switch to our mobile site