set 23 2010
El teclat QWERTY
En els teclats que tenim actualment predomina la distribució QWERTY. Però, a que és deu aquesta distribució de teclat tant caòtica i desordenada? Trobarem la resposta a les primeres màquines d’escriure…
A les primeres màquines d’escriure mecàniques s’utilitzava un teclat amb una distribució alfabètica (ABCDEF…). Quan premies una tecla a la màquina d’escriure, s’accionava un petit martellet que es dirigia cap al paper i imprimia en aquest la lletra corresponent gràcies a una cinta de tinta.
Com que els martellets havien d’anar cap al paper i tornar, s’havia d’esperar una estona per prémer una altra tecla: si es trobaven els dos martellets al mig es podien travar. Cada cop era mes freqüent que es travessin els martellets d’aquelles màquines degut a que tots els usuaris escrivien cada cop mes depressa.
Aleshores va ser quan el 1867 Cristopher Letham Sholes, el mateix creador de la màquina d’escriure, va dissenyar una nova distribució de teclat que faria que els usuaris de la màquina triguessin més a escriure, donant així més temps a la màquina i evitar traves dels martellets. La nova distribució de les lletres feia que les síl·labes més utilitzades (en anglès) s’haguessin d’escriure amb el mateix dit, fent així més lent el procediment. A més a més, la mà que més treballava era l’esquerra (un 60%), aprofitant que el 90% de la població és dretana. També va fer que les lletres més utilitzades estiguesin allunyades entre elles, perquè com més allunyades estiguesin entre sí, més difícil seria que es travessin.
Va ser així com va néixer la distribució del teclat QWERTY, la més comuna actualment, que va patentar el 1868 i la va vendre a Remington el 1873.
Si has utilitzat alguna vegada un teclat QWERTY estranger hauràs notat curioses diferències. Per exemple, en Alemany la Z i la Y estàn intercambiades. Aixó és degut a que la freqüencia d’aquelles lletres en Alemany és el revés que en Anglés. En Alemany el teclat s’anomena QWERTZ i en Francés AZERTY, perquè la Q i la W estan cambiades amb l’A i la Z i a més a més la M va a la dreta de la L. En Espanyol la Ñ és la que va a la dreta de la L i en Portugués es la Ç.
set 23, 2010 @ 15:55:15
Encara que no m’hi hagi pogut acostumar mai, quant el vaig usar, en vaig tenir suficient per tenir una preferencia, el millor es el dvorak, el problema es que en mac, no hi ha dvorak castellà, i no té accents a mà, has de començar a fotre convinacions rares.
Sort!
set 23, 2010 @ 18:19:11
Recordo els teclats alemanys!!! Mira que no són tecles que usis normalment, però sobretot si escrius en anglès, o alemany mateix i quin follón!
És curiós com una persona es por acostumar a escriure en un teclat així de “barrejat” i sense mirar el teclat!!
visca, visca el QWERTY!! jeje
set 23, 2010 @ 18:20:49
pd. des de fa poc sóc un feliç usuari del teclar bluetooth d’Apple i per res del món tornaria a una versió anterior o model diferent
set 24, 2010 @ 01:10:41
Fa un temps vaig trobar aquesta curiosa i interessant història en un article publicat per Santiago Bustelo, i des d’aleshores els l’explico a les meves alumnes de mecanografia, i també la tinc com a exercici per fer amb un processador de text.
L’article en qüestió és el següent: http://www.bustelo.com.ar/index.php/es/1999/03/26/dvorak/
Una salutació des de Lleida.
abr 26, 2011 @ 15:29:52
Es probable que per escriure en català us interessi utilitzar els layouts Portuguese (Brazil) o be el Portuguese (Portugal). La Ç passa a la posició de la Ñ i aquesta última s’aconsegueix mitjançant “~” + “N”.
Per a més informació sobre diferents layouts vejeu: http://en.wikipedia.org/wiki/Keyboard_layouts#Portuguese_.28Portugal.29
Haureu de demanar un teclat amb layout portugués (Brazil o Portugal) quan vulgueu comprar un nou teclat.