des 3 2009

Scrivener, el programa dels lletraferits

De programes per a aspirants a escriptor n’hi ha a patades, tant per a Mac com per a Windows. La major part d’ells es basen en la premisa que un processador de textos estàndard no pot satisfer les necessitats de qui vol escriure un projecte llarg. I quan dic necessitats, em refereixo tant a les pràctiques com a les creatives. M’explico: Alguns, com Celtx, són sobre tot una eina per a dividir la feina en porcions manejables i formatar-la convenientment (en format americà, obviously). Altres, en canvi, prometen guiar-nos per tot el procès de l’escriptura creativa d’un text llarg, com si es tractés d’un tutor de la matèria (seria el cas del Dramatica Pro). Però pertanyin al camp que pertanyin, aquest tipus de programari sol pecar per excès o per defecte de funcionalitats. Scrivener, segons ho veig jo, assoleix el perfecte grau intermig entre gestor de fluxos de feina i amulet que ens ajuda a desenvolupar la creativitat.

Anem per parts. Per a que enteneu d’on vinc per deixar anar aquestes asseveracions, us diré que sóc allò que es podria anomenar una lletraferida. M’encanta escriure. M’hi he dedicat professionalment la tira i mitja d’anys, com a periodista, i en general, no m’ha calgut altra cosa que un processador de textos o una eina per a blogs per a anar tirant sense cap mena de problema. Però com tot periodista mediocre que es precii, jo també tinc aspiracions d’escriure El Llibre Que Em Redimirà d’Aquesta Trista Vida De Pobresa I Projectes Mercenaris. És a dir, un llibre llarg, el·laborat, i personal. Potser una novel·la, que a ser possible arrassi en vendes, enlluerni a la crítica i m’asseguri el sustent pels propers vint anys. Com que somiar és gratis, en el meu cas el projecte és una novel·la històrica, amb la tira i mitja de personatges i subtrames, múltiples localitzacions, i infinites fonts documentals. Un cacau maravillau.

Si mai heu escrit un llibre, una tesi doctoral o qualsevol mena de guió, sabreu que un comença comprant-se una llibreteta en la que innocentment assumeix que anirà apuntant aquelles idees brillants que se li acudeixin mentre beu café i tecleja indolentment en algun bar acollidor i dotat de wifi, en una versió moderna de Hemingway a la terrassa de Les Deux Magots. I que a l’hora de la veritat acaba amb un grapat de notes apuntades en troços de kleenex, un munt de misteriosos marcadors d’internet que “algú” va afegir a Safari després d’una cervesa de més, i innombrables documents de Word amb versions virtualment idèntiques d’un mateix paragraf. A més, sol ocòrrer que si un no es queda bloquejat i aconsegueix assolir un nombre més o menys raonable de planes, comencen a assaltar-lo els dubtes. Hem esmentat ja el personatge de l’enterrador, a l’escena de la fleca? On era la referència als cràters llunars? Té sentit, l’ordre de les escenes? Com quedaria, si el canviéssim? Quantes paraules ens queden per arribar a l’objectiu que ens hem marcat avui?

Scrivener és un programa desenvolupat per algú que clarament se les ha trobat, totes aquestes qüestions, i que sap que la flexibilitat és la mare de la creativitat. Aquest soft ens permet fer-lo servir d’una manera molt i molt bàsica, només com si es tractés d’un processador de text, o accedir en canvi a les seves funcions segons ens interessi.

Alguns dels seus punts a favor i característiques són aquests:

• Carpeta de manuscrit. Aquesta és la carpeta principal amb la que treballarem. Aquí podem dividir tot el projecte en escenes, capítols, o com ens sembli. I els podem reendreçar, etiquetar, vincular. El que és encara millor, hi ha dos funcionalitats, l’outliner i el suro, que ens permeten veure d’un cop d’ull l’ordre i fins i tot editar-ne diverses seccions seguides. Ideal pels qui no som capaços de pensar linealment, i per adonar-se’n de que un ha dedicat un nombre excessiu d’escenes per a una subtrama tonta.

• Carpeta de recerca. Això és, per a mi, una de les millors coses del programa. Aquí podem importar tots els vincles que siguin necessaris, documents en diferents formats, pdfs, àudio, i vincular-los si volem amb els documents.

• La pantalla principal es pot dividir en dues, cosa que permet comparar documents o tenir-los presents quan redactem. Així, sempre podem tenir a ma les notes d’aquella entrevista que vam fer i que volem incloure en part al guió, una foto del protagonista o tot el capítol anterior.

- Snapshots. És a dir, capacitat d’anar salvant sobre la marxa versions del text. Podem tornar enrera si ens penedim del que hem escrit, o comparar versions.

• Bloc de notes per a apuntar totes les xorrades que les nostres disquiciades neurones ens puguin proposar sobre la marxa.

• Funció de pantalla neta. Si sou com jo, i us despisteu amb el vol d’una mosca, aquesta pantalla és un autèntic salvavides. Només el texte, pur i dur. Ni salts de pàgina, ni res de res. El que Scrivener no pot fer per vosaltres és tancar el Facebook i el Twitter, aquí us caldrà que hi poseu una mica de voluntat

• Comentaris, annotacions, i peus de pàgina no intrusius (no com la marranada que fa el Word).

• Estadístiques i objectius. Això és una altra de les funcionalitats que agraeixo sobremanera. Ens podem marcar objectius per sessions, per projectes, paraules o caràcters. Ideal quan s’ha d’escriure un article, o quan volem imposar-nos una mica de disciplina (estil “ok, ok, no em menjaré la vuitena galeta de la tarda fins que no hagi escrit mil paraules més”).

• Exportació a la tira i mitja de formats. Es pot compilar un manuscrit llarg o només aquelles parts que ens interessin. Incloure-hi o no els comentaris. Respectar els salts de plana entre seccions o passar-ne. I molts altres detallets per a personalitzar el document final.

• Preu raonable. La llicència val 39,95 dòlars, i permet fer-lo servir en múltiples màquines.

• Plantilles de format (no és igual fer un guió de còmic que una obra de teatre).

Desavantatges (sí, també n’hi ha algun).

• No està disponible en català. I és una llàstima, perquè això inutilitza la funció de corrector ortogràfic. No sé si hi ha una versió prevista, però m’encantaria. UPDATE: Em comenta el Miquel que és possible que funcioni amb el CoCoAspell. En quant pugui ho provo i us dic el què (penseu que tot just fa dos mesos que tinc Mac!). UPDATE DEL UPDATE: Amb CoCoAspell, la utilitat d’ortografia i gramàtica funciona, tot i que és possible que no us la trii per defecte. Genial!

• Cal habituar-s’hi. Res del altre món, en un parell de sessions de potinejar-hi s’agafa, però és necessari dedicar-li alguna horeta per treure-li tot el suc.

• No es poden editar les etiquetes d’una sola tacada. És a dir, no podem etiquetar tota una sèrie de documents com a “acabats” o “primer esborrany” de cop, i això és una mica emprenyador si un és pencaire i n’escriu uns quants en un dia.

• El contador de paraules i caràcters difereix lleugerament amb el de Word.

• En alguna ocasió, la importació d’una web ha provocat que el programa es pengés. No passa sovint, i com fa backups freqüents no és perillós. Sol donar-se sobre tot en pàgines que contenen pdfs.

En resum, si escriviu textos llargs i/o complexes, Scrivener és un programa força recomanable que us facilitarà molt la recerca i la organització, i que us permetrà escriure de manera més ràpida i eficient. Ara bé, el que no pot fer és obligar-vos a posar el cul contra la cadira tarda rera tarda per a que teclegeu, ni controlar que no perdeu el temps buscant la pastanaga perduda al Farmville. Scrivener va molt i molt bé, però que la vostra novel·la esdevingui un best seller depén només de vosaltres!

Escrit per Mar Calpena • Programari • 3 • Etiquetes: Programari, Scrivener